Xavier Ferràs. Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC

Una smart city (“ciutat intel·ligent”) és aquella que utilitza la tecnologia per millorar les vides dels ciutadans, mitjançant serveis públics de darrera generació. A l’hora, la ciutat intel·ligent és capaç d’aprendre d’ella mateixa, mesurant l’eficiència i eficàcia de les seves actuacions, analitzant els comportaments dels ciutadans, extraient conclusions i millorant de nou els serveis prestats. Els àmbits d’aplicació tecnològica i de nous models de servei inclouen la mobilitat urbana i la gestió del transport, la provisió de serveis sanitaris, i la gestió mediambiental, energètica i d’aigua. Una smart city és un gran camp d’interacció entre usuaris (ciutadans) i proveïdors de serveis (administracions), i és precisament la realimentació entre ells (l’obtenció i tractament de dades dels ciutadans) el que converteix a la ciutat en intel·ligent: és capaç d’identificar patrons incorrectes o polítiques ineficients per millorar contínuament la seva gestió.

Les smart cities són la plataforma ideal per la generació de districtes urbans d’innovació, en la convergència entre l’economia de la innovació, les infraestructures urbanes i la governança pública. Aquest districtes són, àrees geogràfiques on interaccionen institucions líders en recerca i indústria sofisticada, amb start-ups, incubadores i acceleradores, business angels (inversors privats) i fons corporatius de capital risc. Els entorns urbans compactes, intel·ligents, mediambientalment respectuosos, urbanísticament agradables i amb qualitat de vida atreuen centres d’R+D, que a l’hora atreuen enginyeries i activitats de manufactura avançada, que atreuen nous centres d’R+D, en un efecte realimentat. D’aquesta concentració d’agents sorgeixen emprenedors, que atreuen inversors privats, i fons de capital risc. En ciutats sofisticades, els emprenedors estan en contacte amb consumidors exigents, àvids de nous serveis, la qual cosa accelera el cicle de la innovació. El contacte d’investigadors i emprenedors amb ciutadans genera noves idees en serveis socials o en tecnologia aplicada a la qualitat de vida de les persones. La monitorització dels hàbits de mobilitat o de consum per part dels governs, l’obertura de les dades públiques (open data), i el desplegament de polítiques dedicades, per exemple, a impulsar projectes singulars o projectes experimentals (a nivell arquitectònic, de consum o d’R+D aplicada) converteix la ciutat en un gran laboratori viu, una comunitat vibrant que genera una dinàmica positiva de creixement econòmic.  Els entorns urbans intel·ligents, en definitiva, són grans plataformes obertes d’interacció permanent, un context social idoni per la innovació.

Existeixen una sèrie de forces “naturals” que acceleren la innovació en entorns urbans. La primera, és similar a la força de la gravetat: el talent atreu talent. El talent internacional es mourà a les ciutats on hi hagi una concentració de talent. Les activitats de valor afegit es mouran a ciutats on hi hagi ja activitats de valor afegit (R+D, centres de disseny, proveïdors especialitzats, facilitats financeres pels emprenedors). Però, a més, la concentració d’aquests agents genera llaços de confiança que faciliten l’emergència de nous projectes. La informació (sobre avenços científics, empresarials o socials) flueix ràpidament i es converteix en noves oportunitats de negoci o en nous serveis.

I, què han de fer les administracions? Les administracions no són, en absolut, agents passius en l’emergència d’una smart city. Cal disposar d’una estratègia estable en el temps que integri les polítiques de promoció econòmica, d’urbanisme, i de tecnologia. Els espais s’han de planificar per crear condicions atractives pel talent internacional i per la qualitat de vida dels ciutadans. Condicions singulars, distintives de la ciutat (com el Guggenheim i la rehabilitació de la ria industrial a Bilbao). Les activitats de promoció econòmica han d’anar orientades al suport als emprenedors amb més potencial (models d’empresa que, sense renunciar a la rendibilitat, contribueixin a resoldre problemàtiques socials i mediambientals). I desplegar polítiques de demostració de noves tecnologies en entorns urbans, de sensorització i de tractament i ús de les dades en benefici dels ciutadans. Recordo quan, a principis dels 2000, em va sorprendre com els taxistes de Helsinki estaven equipats amb sistemes de comunicació i software de posicionament GPS (els primers que veia). No debades Finlàndia és un dels principals clústers del món en tecnologia mòbil. Seria interessant, ara, que un sistema informàtic centralitzat ens assignés un slot (com els avions) per creuar Barcelona, optimitzant en temps real el camí recorregut i evitant retencions. Per què no Barcelona pot ser pionera en el control de la mobilitat urbana? O en e-Commerce, o Apps mòbils? Per què no en l’assistència a la tercera edat mitjançant nous sistemes d’informació? Per què no en innovació educativa mitjançant avançats programes d’ensenyament? La consolidació d’entorns d’Smart City ens dóna el context idoni per aconseguir-ho.

Article publicat al suplement +Valor d’El Periódico de Catalunya, el dia 27 d’octubre de 2015.