Entre el 16 i el 20 de juliol, al voltant de setanta universitaris catalans es van trobar al Parlament de Catalunya per participar a la Setmana del Parlament Universitari, la vuitena edició –primera d’una nova etapa emmarcada dins l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i controlada directament pels Serveis Educatius de la cambra– d’aquesta simulació que pretén introduir els estudiants a la dinàmica del procés legislatiu a Catalunya i la interrelació entre sistemes polític i mediàtic, essencial per entendre el funcionament de la nostra democràcia. La UVic hi va participar amb dos professors i vuit estudiants.
Durant cinc dies, els joves van recrear un Parlament amb una distribució similar a l’actual composició de la cambra catalana, però amb majories menys sòlides per permetre el joc de pactes. Així mateix, també es van simular dues redaccions de diaris, una de conservadora i una de progressista, similar a l’estructura actual del sistema mediàtic català. L’objectiu: treballar un projecte de llei sobre les condicions d’ús de les xarxes socials, que va ser votat en un ple simulat el divendres presidit per una mesa on hi havia representació de tots els grups polítics reals de la cambra, que també van fer una valoració del treball dels estudiants. L’activitat legislativa, així com els pactes polítics, van tenir un reflex diari a cadascuna de les publicacions que els estudiants de periodisme van elaborar i van repartir, cada matí dels dies de simulació, a la resta de companys.
La participació en aquest tipus d’activitats permet a l’estudiant trencar amb la rutina habitual de les aules i emmarcar l’aprenentatge en un entorn que combina la teoria i la praxis automàticament. De fet, una simulació d’aquestes característiques ha de comptar amb la guia d’un professorat que acompanya els estudiants en la resolució dels problemes que els sorgeixen en la mesura que avancen en el rol de diputats, membres d’un govern o periodistes parlamentaris. Des del meu punt de vista, és una de les plasmacions més evidents i reeixides del Problem Based Learning (PBL), o l’aprenentatge basat en problemes que l’EEES demana aplicar en nombroses ocasions.
L’aprenentatge a través de simulacions –que a Espanya també s’ha posat en pràctica en alguns màsters de Ciència Política– comporta diversos avantatges. En primer lloc, la interdisciplinarietat intrínseca en una activitat com aquesta, necessitada de professorat formant en diverses disciplines (Dret, Ciència Política o Comunicació) i que congrega estudiants de diversos graus i edats, que conviuen un temps conjuntament. En segon lloc, l’estructura metodològica basada en el PBL obliga a l’estudiant a fer un esforç extra per a treballar els continguts teòrics que inicialment es poden impartir –o s’han treballat durant el curs acadèmic–, posant-los immediatament a la pràctica i aplicant-los en diverses circumstàncies, diferents totes elles i amb diferents graus de complexitat.
En tercer lloc, és imprescindible fomentar el binomi realitat-ficció: participar en una simulació al Parlament de Catalunya, per exemple, permet a l’estudiant conviure una setmana amb la rutina parlamentària real, al marge de l’activitat simulada. Això vol dir, per exemple, que l’estudiant podria assistir a un ple o a les rodes de premsa de valoració de l’actualitat que es fan a la cambra; igualment com el fet que els diputats o serveis del Parlament poden participar del joc amb certa facilitat durant les hores lliures que hi ha entre sessió i sessió. Enguany, coincidint amb l’últim “ple escombra” abans de les vacances d’estiu, els estudiants participants a la Setmana del Parlament Universitari van comptar amb la visita de diputats, que van assessorar informalment als estudiants durant el procés legislatiu simulat, o també, del gabinet de presidència i els serveis jurídics del Parlament. En el cas dels estudiants dels graus de Comunicació que simulaven ser periodistes parlamentaris, el departament de premsa del Parlament els va fer una sessió de formació en la cobertura d’activitat parlamentària.
Amb la perspectiva del temps, la majoria d’estudiants que hi han participat acaben veient els avantatges d’aquest tipus d’activitats fora de l’aula, així com també per a la Universitat no deixa de ser una bona manera de tastar l’entorn social d’on forma part, detectar mancances o encerts en la planificació docent, o també, possibles vies de col·laboració entre els professors que en formen part.
[Imatge: Aleix Cabrera]
