Sovint hem parlat de noves xarxes socials i del creixement –fins ara, imparable– de les existents, de ginys tecnològics i de l’ús que fan de tot plegat les empreses, en general, i els mitjans de comunicació, en particular. Però, i les persones?
La psicòloga i experta en xarxes socials, Sherry Turkle, exposa com la forma com ens arrapem a les noves tecnologies i l’afany desmesurat per compartir-ho i comentar-ho tot està transformant no només la manera de relacionar-nos amb la resta, sinó també amb nosaltres mateixos. “Fem servir les converses entre nosaltres per aprendre a tenir converses amb un mateix, de manera que deixar de conversar pot posar en risc la capacitat d’autoreflexió“, diu en un moment de la conferència TEDx.
La companyia constant que ens aporten les xarxes ens desconnecta de la realitat? És una il·lusió que, a còpia de viure-la, fa que cada cop ens sigui més difícil estar sols? Segons la psicòloga, creiem que podem posar l’atenció on volem tenir-la, que sempre serem escoltats i que mai no estarem sols. Però amb la ironia cartesiana del “Comparteixo, després existeixo”, Turkle alerta que la comunicació 2.0 està conformant una nova forma de ser en què hem de compartir pensaments i sentiments per definir-nos i, fins i tot, experimentar-los.
