Aquest diumenge s’ha estrenat al perfil d’Instagram @minutfelic el primer capítol de “Minut feliç”; la nova sèrie catalana realitzada pel professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Vic, Xavier Docampo.

“Minut feliç” és una comèdia urbana i contemporània, amb un fort component generacional protagonitzada per la Marga (Martina Tresserra) i la història de la seva recerca de la felicitat. Consta de 13 capítols d’un minut que es combinaran amb fotografies i “stories” que s’aniran publicant fins al divendres 21 de juny, moment en què es donarà per acabada la temporada.

Tot i que els capítols de la sèrie es poden seguir de manera atemporal, el perfil de la Marga (@minutfelic) serà un usuari actiu que publicarà cada dia, i permetrà així seguir-la com una més de les nostres amistats d’Instagram que es colarà en el nostre feed.

La sèrie, ideada i produïda per Martina Tresserra i Xavier Docampo, amb guió i argument d’Alberto Ramos i dirigida per la Pepa Fluvià, té el seu origen fa 3 anys, amb l’auge d’Instagram, i es va rodar a finals del 2018 a Barcelona. Sense gaire referents en aquest àmbit, “Minut feliç” és un projecte experimental que aposta per les noves tecnologies i la recerca de noves formes de comunicació i difusió en l’àmbit audiovisual.

“Minut feliç” ha comptat amb Kiku Piñol a la càmera, un ampli equip –principalment de l’ESCAC- al darrera; i amb un ampli elenc d’actors i actrius del panorama teatral català: Martina Tresserra, Edu Buch, Laura Aubert, Carles Gilabert, Nausicaa Bonnín, Ramon Pujol, Pau Vinyals, Aida Oset, Javier Beltrán, Estel Solé, Maria Ribera i Carmela Poch. La banda sonora original ha estat creada per Martina Tressera i el cantant Guillem Roma.

Els seus ideòlegs esperen que aquesta nova proposta tingui una bona acceptació entre la comunitat instagramer i que, si tot va bé i sorgeixen noves oportunitats, de cara al futur es pugui plantejar una segona temporada amb més i millors recursos.

 

 

Per a més informació:

Dades de Contacte:

Fotografies de la galeria realitzades per Sílvia Poch.