Sergi Sureda, (Vic, 1988) és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UVic des de 2009. Va començar la seva trajectòria professional gràcies als convenis de pràctiques de la FEC, primer a una entitat financera i després a BDO Auditores, un despatx d’auditoria de la ciutat de Vic. Va tornar a l’àmbit financer durant un curt període de temps, per finalment entrar a la consultoria fiscal, comptable i financera CONSULTORS APLEGATS, on continua la seva activitat professional i porta a terme activitats diverses relacionades amb els tres àmbits propis de l’empresa. Ha cursat un Postgrau de Direcció Comptable i actualment continua el Màster de Direcció Econòmica i Financera de l’Empresa.
Sergi, ocupes una posició privilegiada per conèixer la situació de les empreses de la comarca; com valores la situació?
El context econòmic actual és complicat. La majoria de les empreses, no tan sols de la comarca, sinó també del país, han hagut d’“ajustar” les seves estructures a la situació actual, amb les conseqüències que això suposa. Tot i això, malgrat hi ha hagut empreses que han hagut de tancar, la comarca d’Osona segueix mantenint un teixit empresarial extens, el que suposa una bona notícia per encarar el futur. Tanmateix, crec que es necessitaran força anys per recuperar el teixit empresarial anterior al 2008.
Creus que les empreses fan un esforç per la internacionalització?
El que s’observa en un context general, almenys a Catalunya, és que les empreses que han apostat per la internacionalització són les que aconsegueixen uns resultats millors i unes perspectives més bones. Tot i això, crec que les empreses han de seguir apostant per aquesta via, ja que en una situació com la que estem passant, el mercat interior s’ha vist molt reduït i tardarà força temps a recuperar-se. En aquests últims anys, les institucions públiques estan promocionant campanyes per afavorir la internacionalització de les nostres empreses, però, malgrat tot, crec que poden facilitar encara molt més les coses per totes aquelles petites i mitjanes empreses que voldrien obrir-se a mercats exteriors però que pels seus recursos i dimensions no poden.
I les perspectives de l’ocupació, com les veus?
La reducció de l’ocupació, tal com tots sabem, és una de les conseqüències dels ajustaments que han fet les empreses per adaptar les seves estructures al context econòmic actual. Les perspectives, no ens enganyem, no són bones. Les empreses, fins que es posi de manifest un clar creixement de l’economia i unes perspectives positives de cara al futur, no decidiran realitzar noves inversions, que de forma directa suposarien més llocs de treball. Cal dir també que algunes empreses, no totes, aprofiten la situació actual per aconseguir una reducció dels seus costos de personal. Aquestes mesures tampoc són bones en termes d’ocupació, ja que tot i que en alguns casos es creïn llocs de treball temporal, la qualitat de l’ocupació es redueix de forma important.
Des de la teva perspectiva professional, com valores el nivell de la gestió de les empreses?
Des del meu punt de vista, cal separar la gestió de les grans empreses de la gestió de les petites. A les grans empreses, el nivell de gestió és molt elevat i professionalitzat, amb personal qualificat i amb experiència. En general, aquestes empreses reparteixen la gestió en diferents departaments, amb especialistes de cada un dels àmbits de gestió (cap de comptabilitat, director financer, per exemple). Per altra banda, a les petites i mitjanes empreses, la gestió la realitzen, en moltes ocasions, els mateixos propietaris. En general, aquestes empreses compten amb un comptable, normalment format, per a realitzar la comptabilitat i la gestió diària dels cobraments i pagaments, però és exclusivament el propietari el que pren les decisions. En molts casos, aquestes decisions es basen en dades recopilades pel mateix propietari i en estimacions realitzades a partir d’experiències anteriors. És un món menys professionalitzat i que en moltes ocasions tampoc requereix d’una formació específica.
Continues la teva formació; què opines de la formació on-line?
La formació on-line és una solució molt pràctica per aquelles persones, com és el meu cas, que volen seguir formant-se però que no tenen temps suficient per poder estudiar amb el mètode presencial tradicional. Personalment prefereixo el mètode tradicional, ja que et permet una proximitat amb l’acadèmic que t’està explicant la matèria. Tot i això, valoro molt positivament el mètode d’aprenentatge de la formació a distància, en concret el de la Universitat Oberta de Catalunya, que és el mètode que millor conec, ja que et permet una total autonomia per aprendre i una fluïda comunicació amb el consultor (professor). Tanmateix, advertir que requereix una bona organització de les tasques que s’han de realitzar, ja que és un mateix el que s’ha d’anar marcant el ritme del seu aprenentatge.
I, amb la perspectiva dels anys i la trajectòria professional, creus que vas rebre una bona formació?
Sincerament, sí. Crec que el meu pas per la Universitat de Vic va ser molt positiu en tots els nivells. Valoro molt positivament el model d’aprenentatge de la UVic. Crec que és molt positiu el contacte directe que pots tenir amb els diferents professors. Aquest contacte directe permet una gran interacció amb ells, si hi estàs interessat, és clar, un contacte que és molt més difícil que es doni en universitats més grans. De fet, tot i que vaig acabar els meus estudis el 2009, actualment encara estem en contacte amb diversos professors que vaig tenir, i perquè no dir-ho, van ser ells els que em van donar l’empenta final per estudiar el màster que actualment estic cursant. Els estic molt agraït.
Quins aspectes destacaries?
Com ja he dit, sobretot el tracte amb els professors. Tanmateix, la meva època d’estudiant a la UVic em va permetre conèixer també moltes persones i amics. La proximitat i la coneixença que abans comentava amb els professors, es trasllada també en la relació amb els companys. Recordo estones d’allò més divertides. Considero que vaig tenir molta sort també amb els companys, ja que érem una promoció molt ben avinguda. A dia d’avui, ens veiem de tant en tant, amb l’excusa d’un sopar, per compartir les diferents experiències que anem tenint amb el pas dels anys.
Per què vas decidir estudiar ADE?
Doncs la veritat és que sempre ho havia tingut molt clar. No hi va haver una raó concreta que em va fer decidir per ADE. Des de l’Institut era un dels pocs que sabia què volia estudiar. La veritat és que sempre m’han atret temes com l’economia i la gestió de les empreses, i suposo que tenia la curiositat de saber com es gestionava realment una empresa.
Quins consells donaries als estudiants d’ara?
Els consells que els donaria serien els que em van donar els meus pares al seu moment; que estudiïn que ara és el moment d’estudiar. I és veritat. Quan estàs a l’època d’estudiant és el moment d’aprofitar per estudiar i aprendre tantes coses com puguis, ja que quan t’incorpores a una feina, és molt més complicat fer-ho, i llavors és molt difícil tornar enrere. A part, sóc dels que creu que estudiar i aprendre coses noves és sempre, sempre positiu, i que no s’ha de desaprofitar cap oportunitat que un tingui per seguir aprenent.
Mantens contactes amb companys de la carrera?
Sí, amb alguns companys sí. Com he dit abans amb la majoria d’ells celebrem algun sopar de tant en tant. Hi ha companys que treballen en el mateix sector d’assessorament que jo, i per tant, podem compartir experiències, maneres de treballar o perspectives de futur. En altres universitats més grans no tens la possibilitat de desenvolupar aquests tipus de relacions amb tanta gent, ja que coneixes tan sols una part de la teva promoció.
Creus que tindria interès crear una xarxa d’antics estudiants?
Sí, crec que sí. Segons la meva opinió una xarxa d’estudiants hauria de tenir dues funcions; una de contacte entre antics companys i una altra de suport a nous estudiants o estudiants immersos en els seus estudis. Crec que seria molt positiu per les diferent promocions poder comptar amb un espai per comunicar-se entre ells i explicar les seves experiències professionals, però hauria de servir al mateix temps per donar un cop de mà a aquells estudiants que estan iniciant els seus estudis. En els primers mesos d’entrar a la universitat, podria ser interessant que un estudiant que ja hagi acabat els seus estudis pugui ajudar a incorporar-se a la comunitat de la universitat als nouvinguts.
Quines activitats hauria de desenvolupar per a interessar-te?
Aquesta xarxa hauria de desenvolupar tasques de comunicació entre els antics estudiants, facilitant tant la comunicació entre tots els seus membres, com en privat. Seria interessant també que comptés amb la participació dels professors que van participar en la formació d’aquests estudiants, ja que en una universitat com la de Vic, crec que aquesta participació seria possible. A banda d’aquestes tasques de comunicació entre antics companys, també podria propiciar debats oberts de temes concrets, el que permetria comparar diferents punts de vista sobre el tema.
Què hi podries aportar?
Doncs crec que hi podria aportar les meves experiències, que potser podrien ajudar a algun company a accedir a algun lloc de treball o a prendre una decisió sobre el seu futur. Per altra banda, crec que podria participar aportant la meva opinió als diferents debats. Crec que crear una xarxa d’antics estudiants és una iniciativa molt interessant i que la majoria d’estudiants que han passat per la UVic hi participaria.
Rafa Madariaga
