Laia Hidalgo, estudiant de Periodisme de la UVic-UCC.
Vicent Sanchis, periodista valencià, tertulià, professor de la Blanquerna, analista polític i també administratiu d’empreses periodístiques va impartir una conferència sobre ‘Catalunya en la nova (?) Espanya” a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya el passat 19 d’abril.
Sota aquest títol es va fer èmfasi que malgrat i el nou escenari multipartidista de les darreres eleccions generals espanyoles, la vella política segueix plenament en actiu. En una primera part de la conferència es va fer un repàs històric sobre les bases febles de la democràcia. Espanya és el resultat d’una transició democràtica plena de limitacions i problemes, alguns d’ells heretats de la dictadura franquista. D’aquí la persistència d’un seguit de dèficits democràtics, com per exemple una clara intromissió del poder executiu sobre el judicial, com per exemple el cas Nóos.
La política va canviar una vegada establerta la democràcia, però el fet que es produís una reforma sense ruptura va portar entre d’altres a una continuïtat en les estructures franquistes del poder judicial, i és que “La llista de mancances del sistema polític espanyol sigui enorme tal com s’ha vist en la mala gestió de les caixes d’estalvi, que eren de titularitat pública i que s’han vist abocades a la seva liquidació”, afirma Sanchis.
Els casos de corrupció manifestos des de la mateixa Transició també es poden afegir a la llista de dèficits democràtics. El dictador Franco durant els quaranta anys del seu règim proclamava que la política no era útil i que era cara. Aleshores una vegada entrada la democràcia ni els partits polítics ni els sindicats van tenir el valor de dir el que realment costava, de forma que amb fons públics els partits polítics no han pogut assegurar-se un finançament adequat i la majoria han optat per altres formes de finançament al marge de la llei. De passada, alguns polítics han aprofitat aquest finançament opac per al lucre personal. Cal tenir present que “una campanya electoral costa 8 milions d’euros i cada any hi ha una. Quin partit a Catalunya recapta prou diners amb les quotes dels militants per pagar-la? Cap. Tots –o gairebé tots- han recorregut al finançament il·lícit.
Han estat tants els dèficits democràtics acumulats que quan ha arribat la crisi econòmica iniciada el 2008, tot ha esclatat. Els dos partits de referència -PP i PSOE- representen els errors comesos arrossegats fins avui. Per això, Podemos i C’s propugnen una regeneració democràtica i la recuperació d’una sèrie de valors reclamats per una societat espanyola emprenyada o indignada. Però amb les darreres eleccions generals espanyoles es confirma que per una banda “l’Espanya vella no s’ha mort del tot, ja que tant el PP com PSOE són la continuació de les mancances que caldria reformar. Al seu torn, la no política no té força suficient. Un govern dèbil del PP i C’s amb el suport del PSOE no farà una Espanya nova, sinó tot el contrari, farà una Espanya desestabilitzada”.
La retallada per part del Tribunal Constitucional del nou estatut d’autonomia referendat pels ciutadans catalans va confirmar la falta de diàleg i la impossibilitat d’un encaix consensuat de Catalunya dins l’Espanya democràtica. Com a conseqüència, s’han consolidat les opcions rupturistes que aposten per un estat propi. En aquest procés cap a la independència: “A Catalunya no quedarà altre remei que plantejar-se la transgressió” com trencaran i després negociaran perquè negociar sense trencar està vist que no funciona”, apunta Sanchis. No queda altre remei que transgredir la constitució espanyola i substituir-la per una catalana. La previsió del govern català durant el seu mandat de 18 mesos passa, primer per dotar-se de les estructures d’estat i seguidament iniciar un procés de recanvi legal, en forma de llei de substitució, que debatran amb la CUP i, finalment referendar la nova legalitat catalana. Amb tot, el conferenciant va dubtar que la societat catalana ho tingués clar, més aviat sembla que s’han generat més dubtes i incerteses entre la ciutadania sobre aquest full de ruta. Com es poden posar d’acord la CUP i Convergència per fer una constitució si tenen models polítics i socials totalment diferents? “Es fa difícil pensar que s’arribarà a un acord entre els partits independentistes catalans, tot plegat és una situació amb molts interrogants”.
Però malgrat l’ombra de pessimisme que es va plantejar a la xerrada, Vicent Sanchis també va recalcar que “el principal valor de la independència és que creiem que els catalans ho podem fer millor. Tenim un estat que no assegura res, no assegura ni bones infraestructures, ni ajuda a l’economia productiva, ni ajuda a l’exportació, ni a les prestacions socials de tots els impostos que paguem, ni la supervivència de la llengua catalana o cultura, res. Tenim un estat que quan toca tot això ho fa malament. I nosaltres com a nació tenim dret a intentar-ho.”
