El passat 22 d’octubre, els estudiants de primer curs d’ADE van rebre una sessió sobre el model d’empresa cooperatiu,  a càrrec d’Anna Arisa, membre de l’equip de la cooperativa Sambucus. L’objectiu de la conferència era plantejar a l’alumnat un model d’empresa que potser no tenen tan present quan es plantegen el seu futur professional, i oferir una visió empresarial menys basada en l’aportació de capital i amb més consciència social. Sambucus té la seu a Manlleu i es dedica al sector gastronòmic, a través d’un un restaurant, un servei de càtering i la  producció pròpia i comercialització d’infusions.

 

El cooperativisme és un sistema just?

La ponent va iniciar la xerrada explicant a grans trets el concepte de cooperativa, posant èmfasi en el fet de que es tracta d’una empresa i que permet guanyar-se la vida.. Va afirmar que “no són una ONG” però que sovint  realitzen una funció semblant. Per exemple en el cas particular de Sambucus, treballen per donar oportunitats professionals a persones amb dificultats sociolaborals i en risc d’exclusió. La diferència clara entre les cooperatives i la resta d’empreses  que va voler destacar la ponent és la unitat amb què es mesuren els beneficis que rep cadascú dins de l’organització. Una societat anònima o limitada es basa en l’aportació de capital per determinar qui té més poder dins de l’empresa, i en canvi, a les cooperatives es basen tan sols en el volum de treball de cadascú.

Aquesta definició, desconeguda fins aleshores per l’alumnat present a l’aula, va generar un debat sobre la justícia del model i els possibles conflictes que podia portar. El jovent tenia tendència a basar el seu raonament en el capital, argumentant que algú podria aprofitar-se dels diners dels altres per tal de desenvolupar el seu propi projecte. Arisa va intentar fer veure a tothom que les persones amb pocs recursos també han de tenir l’oportunitat de desenvolupar projectes que no sortirien mai a la llum si no fos per l’ajuda econòmica d’un altre, però també va voler deixar clar que el cooperativisme està molt relacionat amb la voluntat i la filosofia de cada persona.

“És una qüestió d’objectius, i tots son vàlids. Has de valorar quin és el retorn que esperes de la teva aportació de capital.”

El  raonament va convèncer alguns dels joves, però d’altres tenien clar que el seu principal motor a l’hora de crear una empresa en un futur serien  els diners.

 

Més cooperatives del que sembla

A continuació, la ponent va continuar la sessió demanant a tota la classe que li diguessin alguna cooperativa que coneguessin. Davant la resposta nul·la dels estudiants, va nombrar-ne algunes com Abacus, bonÀrea o Plana de Vic. La majoria d’ells les coneixien però no sabien que es tractava de  cooperatives, i moltes d’altres que va anomenar només les coneixien uns pocs. D’aquesta manera però, va posar exemples de negocis exitosos i d’una dimensió notable que aconsegueixen tirar endavant utilitzant el model cooperatiu. Seguint la mateixa línia, la ponent també va mostrar diferents dades sobre cooperatives arreu  del món que demostraven la importància que té en alguns àmbits, com per exemple, a la salut a Colòmbia on hi ha una cooperativa que és la segona empresa en el rànquing nacional de generació d’ocupació, o a Kenya, on les cooperatives suposen un 45% del PIB del país.

Arisa va aprofitar els últims minuts de la xerrada per aportar algunes dades més teòriques sobre les cooperatives, començant per la seva invenció a finals del segle XIX. En aquest punt, va comentar el component social i reivindicatiu d’aquest tipus d’organitzacions posant com a exemple el franquisme, un període en què tenir una cooperativa era perillós ja que volia dir que es podia pensar per un mateix i va apuntar que la democràcia facilita molt aquest model.