Quan escoltem parlar periodistes veterans, la majoria coincideixen en què s’hi van ficar per vocació, per la curiositat de saber, la voluntat de fer-ho entendre i la destressa de saber combinar les paraules per convertir la informació en històries. Avui, com tantes altres coses, el periodisme ja no és el que era. El periodista, lluny del reporterisme romàntic de Moleskine i ploma, ara és un professional que ha de saber de tot, pel que fa a temes, gèneres i mitjans –ràdio, televisió, premsa i mitjans digitals–, i en un ambient de competència aferrissada, horaris més que flexibles i sous cada cop més precaris. L’Informe de Sous de la Comunicació 2012, elaborat per Wellcomm, no és gaire encoratjador.
Dels 800 professionals de la comunicació i el màrqueting que s’han enquestat, la majoria (29%) cobra un sou anual d’entre 15.000 i 25.000 euros, i una quarta part (23%) cobra menys de 15.000 euros. Això vol dir que més de la meitat guanya menys de 25.000 euros bruts anuals.
Per gèneres, els professionals homes continuen guanyant més que les dones, una diferència salarial que agumenta fins als 15.000 euros quan l’experiència és de més de 8 anys, és a dir en l’àmbit directiu. També s’aprecien diferències segons qui és el pagador: els sous són més baixos en mitjans de comunicació i considerablement més alts en agències i institucions –parlem de 15.000 euros de diferència, quan l’experiència acumulada és de més de 8 anys.
L’informe conclou que el perfil tipus per al professional de la comunicació és el d’una dona, jove i mileurista. Apunta com a repte del sector, definir i gestionar les categories i funcions professionals, entre les quals hi ha les noves tasques digitals que, segons diu, són les menys valorades.
[Imatge: Flickr / Internews Network]
