Roger Corominas (Roda de Ter, 1983) es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses per la UVic el 2008. Des de 2011 és Tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, Promoció Econòmica i Mitjans de Comunicació de Roda de Ter, on el seu grup governa en minoria. Professionalment, va treballar a l’antiga Caixa de Manlleu i des de 2007 treballa al departament d’auditoria del grup Vilar Riba.
Roger, com és la feina d’un regidor municipal amb temes tan importants?
És una feina de treball constant i amb activitat pràcticament tots els dies de la setmana. En els pobles, a banda de la tasca de gestió pròpiament dita i de reunions del dia a dia, també els caps de setmana es trepitja el poble anant a activitats que organitza directament l’Ajuntament o entitats del poble. La millor manera de conèixer les necessitats que té el poble i de treballar per millorar-les és parlant amb els veïns i les veïnes.
Una de les coses que a vegades costen més, almenys en el meu cas, és la de compaginar les tasques professionals al lloc de treball i la tasca política. Això implica treballar moltes hores i haver de renunciar a temps lliure per poder complir correctament amb les dues responsabilitats. A Roda no hi ha cap regidor que tingui dedicació completa, fins i tot l’alcalde només té dedicació parcial. La resta de regidors de l’equip de govern tenim les nostres feines i per tant ho compaginem amb el fet de ser regidors.
En moments com els actuals, on la desconfiança cap a la política és important, on és vista com una activitat deshonesta, interessada, poc neta, poc transparent, quina perspectiva pots aportar?
Al nostre país hi ha centenars de persones que han fet un pas endavant en la política perquè s’estimen el seu poble, ciutat o país i perquè tenen vocació de servei públic. Crec que generalitzar fa molt mal. En política local, que és el que em toca de més a prop, cal posar en valor que els regidors no tenen en la majoria dels casos ni dedicació completa, ni tampoc dedicació parcial, per tant són persones que a banda de la seva feina busquen el temps necessari per treballar per al seu poble.
Sap greu veure com la política està tan estigmatitzada tot i que hi ha regidors de tots els colors polítics que s’han esmerçat en els seus municipis per millorar-los, treballant honradament i pensant en l’interès general. De totes maneres cal que treballem en el sentit d’informar al màxim els veïns en tot moment de què estem fent, explicant les coses clarament per intentar combatre aquest sentiment creixent de desafecció.
El fet de governar en minoria obliga a negociacions i pactes. Quina valoració en fas?
Governar en minoria és un escenari complex en la qual has d’estendre la mà als partits de la oposició. D’una banda hi ha el dia a dia de l’acció municipal en el qual la gestió la marca molt clarament l’equip de govern a través de les juntes de govern setmanals. Hi ha altres temes que per la seva transcendència han de passar pel ple: pressupostos, taxes i en aquests temes sí que cal arribar a un consens amb altres formacions. La meva experiència en aquests 2 anys em diu que malauradament moltes vegades prima el tacticisme polític per davant dels interessos del poble. És una llàstima però arribar a consensos totals a vegades sembla una quimera.
Què et va impulsar a presentar-te?
Des de la meva època universitària sempre he estat en alguna entitat o altra del meu poble i sempre he viscut intensament la política. M’estimo Roda i per tant quan m’ho van proposar tot i que vaig estar reflexionat molt de temps pros i contres, finalment vaig decidir fer un pas endavant.
Les dificultats financeres dels ajuntaments són un tema de conversa habitual. Com ho teniu vosaltres?
La veritat és que el primer any de govern va ser molt complicat econòmicament. Ens vam trobar una situació de desviacions pressupostàries, de tensions importants de tresoreria ja que en aquell moment el termini de pagament de l’Ajuntament era superior als 150 dies. Aquesta situació ens van obligar a haver de fer ajustos i renegociar a la baixa la majoria dels contractes que tenia subscrits l’Ajuntament. L’esforç col·lectiu que ha fet el poble ha servit perquè actualment el termini de pagament sigui inferior als 30 dies i que el 2012 s’hagi tancat amb l’estalvi net més important dels darrers 10 anys. I per tant el futur l’encarem, malgrat l’actual context, amb optimisme tot i que està clar que la dependència dels Ajuntaments respecte les administracions superiors (Diputació, Generalitat i Estat) fa que si ens redueixen les seves aportacions malgrat seguim fent bé els deures puguem tenir dificultats en un futur.
No creus també que els càrrecs públics de vegades fan que les persones perdin una mica el nord?
Segurament hi ha qui un cop té un càrrec públic pugui perdre el nord i tendir a voler passar a la posteritat o treure profit canviant l’interès general pel particular. Però sincerament crec que la immensa majoria dels que fan el pas de ser regidors dels seus pobles ho fan des de la convicció d’implicar-se uns anys en un projecte polític per millorar el seu poble. Penso que és bo que als Ajuntaments, com a les AMPES i a altres organitzacions, hi pugui passar el màxim de gent possible i que per tant caldria, entre d’altres coses, limitar-ne els mandats.
Creus que ha millorat el nivell de formació a la política local?
Crec que en general la política local els últims anys ha fet un salt de qualitat com moltes altres àrees de la nostra societat. No podem oblidar que no queda tant lluny el final del franquisme a l’Estat espanyol i que per tant comencem a incorporar-nos a la política gent que no hem tingut cap contacte amb aquesta època. Així mateix, les darreres dècades sortosament les possibilitats de formació s’han multiplicat i com ha succeït en el món laboral la gent cada vegada té més competències.
És una tasca satisfactòria? Què et dóna, des del punt de vista personal?
Si ho miro globalment la experiència és molt satisfactòria. Durant aquests 2 anys he trobat un grup municipal en el qual hem creat molta complicitat, he pogut conèixer molta gent del poble que no coneixia i molta de fora i he après moltíssimes coses de l’administració pública. Totes aquestes experiències i coneixements les tinc ben guardades i de ben segur que m’han fet créixer personalment i professionalment.
No negaré que hi ha hagut dies que les coses no tiren endavant o hi ha problemàtiques a les quals no és senzill donar solució i que per tant la sensació de derrota apareix. Però en qualsevol cas t’adones que cada dia surt el sol i que per tant cal seguir treballant.
Creus que la formació t’ajuda a desenvolupar la teva feina?
En el meu cas m’ha anat molt bé haver estudiat Administració i Direcció d’Empreses. Especialment en la Regidoria de Hisenda la llicenciatura i la meva experiència professional durant tots aquest anys que porto en la auditoria m’han facilitat molt adaptar-me a la informació financera que genera un Ajuntament i poder aprofitar les experiències viscudes en el sector privat per poder aplicar-les a l’Administració, salvant evidentment les grans diferències que existeixen.
Quins són els teus records de la universitat?
Tinc uns grans records. La Universitat és segurament una de les èpoques en les quals es viu més intensament. Són anys en els quals aprens i et preguntes moltes coses. Vaig tenir la sort de compartir promoció amb gent amb la qual vam establir un bon vincle i a més ens ho vam passar molt bé.
Mantens contactes o relacions amb companys d’aquella època?
Amb el temps hem perdut una mica més el contacte però he coincidit laboralment amb companys de Universitat i durant aquests anys hem fet força trobades per recordar anècdotes i posar-nos al dia de com ens anava tot.
Vist ara, i globalment, creus que vas rebre una bona formació?
Penso que globalment la formació que vaig rebre a la UVic va ser bona. No diré res de nou però va ser un luxe poder fer la carrera amb grups tan reduïts que permetien millorar la interacció entre alumnes i professors.
Quin consell donaries als estudiants?
En donaria un parell. El primer i més important és que facin una estada a l’estranger. Jo no la vaig fer i és una de les coses que crec que s’ha de fer, per idiomes, per veure altres models… I l’altra que aquells anys intentin ser el màxim de crítics possible i tinguin el màxim d’inquietuds per aprendre.
Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?
Crec que qualsevol iniciativa que faci de xarxa i de punt de contacte entre antics estudiants que vam estar a la casa és bona.
Què t’hauria d’oferir una xarxa com aquesta?
Penso que hauria d’oferir primer de tot formació. Però més que postgraus, que per la durada poden ser més complicats de seguir, seminaris i xerrades de temes concrets que tinguin relació amb el món econòmic i social i que ens permetin anar-nos reciclant però amb flexibilitat.
Igualment és interessant una bona borsa de treball ja que actualment és cosa del passat les feines per tota la vida i per tant és bo que sigui un punt de referència perquè els antics estudiants puguem consultar noves oportunitats laborals.
Què hi podries aportar?
Bàsicament les experiències professionals que he acumulat aquests anys tan a la meva feina com a l’Ajuntament.
Rafa Madariaga
