El premi Nobel d’enguany va a parar a economistes que han sabut aplicar els coneixements per al disseny de mecanismes que resolen problemes molt complexos. L’economia com una branca de l’enginyeria

Rafa Madariaga. Professor d’Economia de la UVic-UCC

Mercats, mercats, mercats. El mercat de fitxatges, el mercat financer, el mercat laboral, el mercat de l’art, el mercat sexual. El mercat vol, el mercat apunta, al mercat l’interessa. El mercat és una institució social que juga un paper important en el sistema econòmic. Els mercats serveixen per posar d’acord venedors i compradors sobre les condicions de l’intercanvi. I, generant un preu i per tant posant d’acord a les dues bandes -compradors i venedors- els facilita, agilitza i generalitza. Com deia un clàssic, una transacció econòmica és un problema polític resolt. L’esplendor del neoliberalisme va portar l’argument de les bondats del mercat al paroxisme. Per qualsevol problema econòmic i social, només cal establir un mercat i per si sol, per art de màgia, trobarem la solució. La unió europea, per encarar el problema de la contaminació, va crear el 2005 un mercat de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Els problemes de disseny van fer que el 2007 el preu dels drets d’emissió caiguessin a zero.

Els termes de l’intercanvi, els preus, tenen una altra utilitat: distribueixen els béns i serveis. Determinen qui pot accedir i qui no. La dura tasca de decidir a qui li toca què, un problema polític, es resol de manera fàcil i amb uns costos d’informació i de funcionament reduïts. Ara bé, la tasca de distribuir o assignar els béns i serveis a partir dels preus requereix una història. Els preus apareixen quan el consum es generalitza i la pròpia dinàmica dels mercats ajusta els preus a les condicions tècniques de la producció i a l’evolució de les preferències. Sense aquesta evolució, com pot la societat generar preus i assignar els recursos? Les subhastes, un antic mecanisme similar al mercat per trobar el preu, utilitzat tradicionalment en les obres d’art i en les captures de pesca, podia jugar un paper en l’assignació dels béns. William Vickrey, un altre premi Nobel (1966) va ser pioner en el desenvolupament de la teoria de les subhastes. Es va centrar en situacions on el valor del bé per un agent no depèn de les valoracions d’altres i sense considerar problemes d’informació imperfecta: aquells on la valoració és incerta. Una zona amb reserves petrolieres: se sap que hi ha petroli, però no se sap quant ni quines seran les condicions d’extracció.

Robert Wilson (Geneva, Nebraska, USA, 1937) i Paul Milgrom (Detroit, Michigan, USA, 1948), professors de la Universitat de Stanford, van analitzar situacions amb valoracions relacionades i amb problemes d’informació. Van mostrar que l’estructura de les subhastes era important i que aquelles que rebel·laven més informació sobre les valoracions individuals eren més eficients i reduïen l’anomenada “maledicció del guanyador”: el guanyador sobrevalora el bé i paga massa, generant un malbaratament econòmic. Van aprofundir en l’estudi dels formats de les subhastes per analitzar quin disseny era el més adequat i generava millors resultats. La resposta eren les subhastes de “rondes múltiples successives” (en anglès, simultaneous múltiple round auction, SMRA) que és ara el format estàndard per moltes subhastes: l’espectre de freqüències per el desplegament del 5G, la fixació del preu de l’electricitat, el preu dels drets d’emissió contaminant. Tots els elements subhastats es posen a la venda simultàniament i els compradors poden fer puges per qualsevol porció. El comportament racional porta a fer puges reduïdes en les primeres rondes i esperar a obtenir informació sobre la valoració dels altres agents. Cada ronda genera informació que permet afinar la puja. Quan en una ronda no hi ha apostes noves, s’assignen els béns.

El premi Nobel d’enguany va a parar a economistes que han sabut aplicar els coneixements per al disseny de mecanismes que resolen problemes molt complexos. L’economia com una branca de l’enginyeria.

 

Foto de portada: NOBEL MEDIA