Els estudiants del grau en Global Studies van tenir l’oportunitat d’escoltar Rita Giménez, especialista en relacions institucionals i coneixedora de la realitat xinesa, que el passat 25 de febrer va oferir una mirada contextualitzada i crítica sobre la Xina contemporània en el marc del programa Professionals a l’Aula de la FEC. La conferència, titulada “La Xina més enllà dels tòpics”, va combinar experiència personal i anàlisi política per convidar l’alumnat a repensar algunes de les percepcions més esteses sobre el país asiàtic.
Giménez va iniciar la sessió compartint la seva trajectòria personal. Als 11 anys es va traslladar a la Xina amb la seva família i hi va cursar part de la seva formació. Posteriorment va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i va tornar al país asiàtic per cursar el màster en Política Xinesa i Diplomàcia a la Fudan University. La seva experiència li ha permès aproximar-se a la política xinesa des d’una perspectiva no occidental.
Ampliar i desoccidentalitzar la mirada
Durant la sessió, la ponent va destacar la importància de descobrir la Xina amb una altra mirada i intentar entendre la gran diversitat que caracteritza el país. Amb 56 ètnies reconegudes, centenars de llengües i una gran varietat de contextos geogràfics i climàtics, la Xina és una realitat complexa que sovint queda simplificada en els relats occidentals. Giménez també va subratllar la cultura de planificació a llarg termini que defineix moltes de les polítiques del país.
“La Xina funciona com un gran projecte a llarg termini. Els plans es pensen amb dècades —fins i tot segles— de perspectiva”, va assenyalar.
La ponent va destacar, a més, que l’estructura del govern xinès i la del Partit Comunista estan fortament alineades, fet que contribueix a la coordinació de les polítiques públiques.
Un altre dels eixos centrals de la sessió va ser la necessitat de qüestionar el biaix eurocèntric amb què sovint s’analitza la Xina. Giménez va explicar que el sistema polític xinès es defineix com un “socialisme amb característiques xineses”, una fórmula que combina elements del socialisme amb una economia de mercat i amb influències culturals pròpies, com el confucianisme. En aquest sentit, també va abordar les diferents perspectives sobre conceptes com la democràcia o els drets humans.
“A la Xina sovint es prioritza l’impacte sobre el col·lectiu per damunt de l’individu. És una manera diferent d’entendre la societat i la política”, va explicar.
La Xina i les relacions internacionals
La sessió també va abordar el paper de la Xina en el sistema internacional. Segons Giménez, la política exterior xinesa es basa en principis com la no interferència en els afers interns d’altres països, la defensa de la sobirania estatal i la voluntat de reforçar el multilateralisme. En aquest context, la ponent va destacar la importància de les aliances amb el Sud Global i la creació de nous espais de cooperació internacional que no estiguin liderats exclusivament per Occident.
Mirar la Xina amb curiositat i esperit crític
La sessió va concloure amb una invitació a continuar explorant la realitat xinesa amb curiositat intel·lectual i esperit crític, a través de la lectura, el diàleg i el consum de continguts culturals que permetin aproximar-se a la societat xinesa des de perspectives diverses.
Amb aquesta activitat, el grau en Global Studies continua promovent espais de reflexió i debat que permeten a l’estudiantat comprendre millor la complexitat dels grans actors del sistema internacional contemporani.
