Jordi Garcia Brustenga
Gerent de Consultoria a Prysma, co-director i professor del curs en Gestió Aplicada de l’Estratègia RIS3 a la UVic-UCC, expert en polítiques d’innovació i desenvolupament econòmic regional
Del workshop sobre la RIS3 (Estratègia de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent) que va organitzar la Fundació Catalunya Europa aquesta setmana a Brussel·les, em quedo amb la metàfora de Mikel Landabaso, responsable de la RIS3 a la Comissió Europea. Comparava els territoris d’Europa amb diferents terrenys, en els que la mateixa inversió (llavors) produïa resultats ben diversos: del terreny que produïa gran quantitat i qualitat de creixement i ocupació (fruits) a la que no produïa res. Bona comparació, bíblica per cert, per defensar que els territoris, amb la seva naturalesa i la seva actitud, sí que condicionen l’èxit de les empreses que s’hi ubiquen.
De totes maneres, cal complementar-la amb una altra metàfora que estic fent servir últimament per a explicar com s’està organitzant la RIS3, en la meva opinió, per a canviar de debò el model productiu i fer-lo més competitiu a nivell global. Dic que els territoris es dediquen a fer ecosistemes d’innovació (nius) i els agents de R+D són aus ponedores que es dediquen a impulsar innovacions empresarials (ous).
Els territoris no poden pondre ous, però els necessiten per donar sentit als seus nius. De fet, la novetat de la RIS3 és que tenir aparaulats els ous és una condició prèvia per a finançar els nius; no com fins ara, que s’han fet nius sense tenir ous compromesos i avui encara els tenim buits. I els agents R+D no poden fer nius però en necessiten per a covar els seus ous en les condicions adequades. En definitiva, que es necessiten uns als altres, territoris i sectors, nius i ous.
Ara bé, els territoris buscaran els millors ous i els sectors els millors nius per als seus propòsits respectius. Vaja, que van buscats. I aquí és on entra el paper de l’especialització intel·ligent, que té una semblança amb la selecció natural. Aquí tothom, territoris i sectors, ha de treure el millor d’un mateix, separar el gra de la palla i diferenciar-se dels seus competidors, concentrant la seva oferta en aquells pocs elements en els que és i se sent únic i valuós.
Per entendre’ns, a tot Europa però en concret a Catalunya, s’observa un creixent i saludable rebombori. Posem uns exemples? Mataró i el Maresme estan preparant varis nius; un d’ells, per als ous (innovacions) de l’àmbit del disseny tècnic tèxtil, pensant sobretot en els de CETEMMSA, dedicat a l’smart textile; CETEMMSA però també mira amb bons ulls, i amb complicitat amb el sector de la moda, altres ofertes de nius relacionats amb el sector tèxtil. El Catalunya Innovation Triangle (Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí) i Sabadell, dos d’ells, aposten també per nius que atraguin els ous dels sistemes industrials d’ASCAMM, entre altres. ASCAMM, però, coneix bé el mapa de nius industrials de Catalunya. Terrassa, un d’ells, aposta per la fotònica i també per un niu per als ous del sector salut, siguin de LEITAT o d’altres agents R+D que s’hi dediquen. Lleida confecciona un niu que promet, pensat per als ous del sector agroalimentari, amb una orientació cap a l’experiència del consumidor turista. D’aquest tipus d’ous en pon l’IRTA, que, com a ponedora coneguda de tot el país, pensa també en alguns altres nius escampats pel territori. I així, encadenant-se, podríem parlar de la resta d’àmbits d’oportunitat del país: la mobilitat, l’energia, els recursos naturals, el disseny, el turisme, l’esport, les indústries creatives, etc.
I, al centre de tot aquest anar i venir, Barcelona, el gran constructor de nius de Catalunya, va teixint els seus sabent que serà privilegiat a l’hora d’atraure els ous de la majoria d’agents R+D. Però que no es relaxi ningú, que qui no corre, vola i la RIS3, afortunadament i oportunament, ha vingut a revolucionar el galliner!
