Ricard Gorgals (Roda de Ter, 1971) és Diplomat en Ciències Empresarials per la UVic des de 1993. Va cursar el segon cicle de la Llicenciatura d’ADE a la UB i un programa de desenvolupament Directiu a l’ICEM Business School. Va començar la seva trajectòria professional el 1994 a General Elèctric Plàstics Ibèrica, empresa dedicada a processos de química industrial, on va treballar a l’àmbit de les finances i la tresoreria. El 1997 es va incorporar a Magic L’Espresso S.L. (del grup Illy cafè), empresa dedicada a la fabricació de cafeteres exprés per l’àmbit domèstic i el vending, on va ser Director Financer i controller, Sotsdirector i finalment, Director General. El 2002 es va incorporar a l’Associació Sant Tomàs P.A.R.M.O.-Tac Osona (www.tacosona.cat), empresa d’Economia Social dedicada a la integració de persones amb discapacitat en el mercat de treball per mitjà d’activitats del sector serveis i de la creació de nous àmbits de negoci, d’on és el Director.
Ricard, què et va impulsar a integrar-te en una empresa d’economia social?
El propi projecte de per sí és molt engrescador, el fet de poder col·laborar amb persones que tenen un desavantatge respecte d’altres. També un conjunt de circumstàncies professionals em varen portar aquí, de fet tothom com a professional va passant per diferents etapes a la seva vida, probablement per forma de ser ja encaixava en una empresa d’economia social abans d’arribar-hi.
Quines són actualment les dimensions de l’empresa?
350 treballadors (250 dels quals amb algun tipus de discapacitat), 7 tipologies de serveis a empreses i institucions, i una facturació 5.500.000 €. Té 3 emplaçaments a la comarca d’Osona: Vic, Manlleu i Calldetenes.
Una empresa com la vostra, que té la defensa i la protecció d’uns valors integradors, com viu la crisi?
La crisi econòmica ha afectat a la nostre empresa amb molta tensió a l’inici, períodes amb dificultats de tresoreria, retallades severes i per altra banda amb ganes de ser un petit gra de sorra de la solució de l’abismal problema que és aquesta crisi, essent el màxim de professional en el dia a dia.
La nostra entitat, a més de l’empresa social té una àrea social on hi ha serveis a les persones que són el 100% dependents de fonts públics; en aquest cas és inevitable la creació de llistes d’espera i la reducció d’algunes prestacions a les persones.
Personalment, imagino que una feina com aquesta deu ser molt gratificant, no?
El motiu de ser de Tac Osona és ajudar a persones a créixer i guanyar autonomia, i això ja és motivador de per sí. Les empreses i institucions quan ens contracten estan exercitant aquesta tasca d’ajut a un col·lectiu de persones amb dificultats i gràcies a elles es realitza aquesta tasca.
Una de les teves responsabilitats és obrir noves vies de negoci; on creus que hi ha possibilitats per una empresa com la vostra?
En el sector serveis, sovint en l’àmbit local i establint col·laboracions amb el teixit empresarial i l’administració pública. També amb algun tipus de producte lligat a la indústria agroalimentària.
Des de la teva posició, creus en la recuperació?
Sóc optimista de mena, potser sí que hi haurà recuperació però l’atur és el gran i greu problema. Per sortir de la crisi, crec més en l’economia productiva i cada vegada menys en l’economia financera ja que s’ha utilitzat malament i és la causant de moltes desgràcies.
Ets tan optimista com alguns polítics i periodistes?
Una cosa són els indicadors macroeconòmics i l’altra l’economia de butxaca i el dia a dia del ciutadà. La realitat és que es viu mes bé ara que fa 30 anys, però també ho és que hi ha molt atur i que ningú sap com fer-hi front de forma efectiva.
Quines són les característiques particulars del vostre model de negoci?
Arrelament el territori. Establiment de xarxa de col·laboracions. Diversificació. Per altra banda, les empreses socials, tenim alguns trets atípics: Som intensius en mà d’obra. El valor que té un lloc de treball que ocupa a una persona va més enllà del que produeixi, per exemple: un lloc de treball en una planta de triatge de residus per nosaltres és una gran feina, un lloc de treball realitzant un assemblatge repetitiu per nosaltres és una gran feina, un lloc de treball de neteja també és una gran feina, etc…
Quines són, al teu parer, les diferències fonamentals amb les empreses convencionals, amb ànim de lucre?
Bàsicament dues:
-En una empresa social el benefici sempre es reinverteix en la pròpia activitat o projectes futurs de l’entitat, sigui Fundació, Associació, etc…
-Les empreses socials atenem als treballadors que esdevenen clients interns, usuaris treballadors, on també s’inclou l’atenció a les famílies i ens organitzem de forma especial en atenció a les capacitats d’aquest treballadors.
Vas estudiar a les primeres promocions de l’Escola d’Empresarials; quins són els teus records?
Molt bons, recordo un ambient familiar i acollidor.
Creus que la creació de l’escola va tenir impacte a la ciutat de Vic?
Sí, un impacte molt positiu, per Vic i comarca.
Ha canviat el nivell, la qualitat de la gestió de les empreses de la comarca?
Segur que sí ja que molts estudiants s’han anat quedant a viure i a treballar a la comarca d’Osona propiciant que això permetés fixar empreses i bons professionals.
Des de la perspectiva del temps, com valores la formació?
Bàsica i imprescindible, els estudis que vaig cursar t’ajuden a estructurar la ment. Des del meu punt de vista, el resultat principal de la formació el veus a partir de 35 o 40 anys, quan prens decisions en base a uns patrons que de fet els has anat aconseguint gràcies a la formació i a les experiències vitals. A més, és important desenvolupar l’habilitat d’emprendre, potenciar més l’aspecte de les idees, el fet de no tenir por de fer una cosa, d’arriscar-s’hi. També assimilar la formació amb el que et trobaràs el dia de demà: treball en equip, escoltar experiències d’altres empresaris siguin èxits o fracassos, etc…; i altres coses més terrenals, com l’hàbit de repassar una feina abans d’entregar-la, la capacitat d’aguantar la rutina, la capacitat de treballar un volum elevat d’hores, etc… La formació també hauria d’incloure la il·lusió de fer coses, el sentit comú de com fer-les i la tenacitat davant les adversitats.
Creus que a la ciutat es valora prou l’avantatge que suposa tenir una universitat?
Tenir una universitat que per si genera un PIB però també aporta moltes més coses: un pol de coneixement, un lloc on es fomenta l’emprenedoria i es desenvolupa el talent, un lloc on poden acudir les empreses per solucionar problemàtiques… Per últim cal potenciar la personalitat de la UVic arreu de la comarca i integrar-la més, fer-la més quotidiana.
Creus que seria interessant la creació d’una xarxa d’antics alumnes, que permetés desenvolupar activitats comunes?
Sí i que combinés l’intercanvi d’experiències, recorreguts professionals amb la formació continua. Amb això crearíem xarxa activa tant professional com social.
Moltes gràcies Ricard. Ha estat un plaer conèixer la perspectiva de les empreses socials des d’un punt de vista professional.
Rafa Madariaga
