L’analista, polític i escriptor Raül Romeva va explicar com i perquè pot esclatar un conflicte armat en base a la seva experiència com a expert i promotor de pau durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995) en el marc de les Jornades Transversals “De la Pau a la Guerra. O el fràgil equilibri de viure en societat” que se celebren durant el mes d’octubre a la UVic-UCC.

Les diferències mai no són la causa

Al fil de l’exemple de la guerra dels Balcans en la qual el ponent va treballar com a responsable del programa de cultura de pau de la UNESCO, Romeva va explicar al públic com “una societat orgullosa de la seva multiculturalitat” com la Bòsnia de l’any 1984 es va fragmentar per ètnies (bosníaca, sèrbia i croata) que van desembocar en guerra l’any 1992. Romeva va explicar que les causes d’un conflicte armat sempre son estructurals i depenen de diferents factors, però el combustible que les fa possible és l’odi vers l’altre que s’utilitza com a pretext per a crear divisions entre la població. Al llarg de la sessió, Romeva va explicar que “perquè un conflicte esclati en violència sempre s’ha passat per fases prèvies en les quals cal actuar per a evitar detonants que portin a la violència”. I, en aquest sentit, el ponent va emfatitzar que les fases de desescalada dels conflictes sempre son proporcionalment majors a les etapes de violència: “tornar al punt de convivència pacífica sovint pren tres o quatre generacions, sempre i quan la violència no revifi de nou”.

L’odi, el combustible dels conflictes

Per a il·lustrar el canvi de mentalitat que va patir la població dels països que formaven l’antiga Iugoslàvia vers els seus veïns, Romeva va utilitzar l’argument de tres llibres que aborden les part acadèmica i emocional dels conflictes. Els textos són “Bòsnia en Pau” que fa referència a l’actuació internacional i la rehabilitació postbèl·lica al territori bosnià; Contra el odio de la periodista especialitzada en conflictes armats Caroline Emcke i, per últim, la novel·la Pont de Sendra que Romeva va escriure l’any 2015, com a reflexió emocional de la seva experiència al país, i on es va remetre a experiències personals viscudes durant la guerra.

Ser crítics amb la intolerància

Entre els elements que Romeva va destacar com a bàsics perquè certes tensions esclatin en violència, en va destacar tres: el populisme polític; l’egocentrisme social i el simplisme mediàtic. Així, el ponent va instar als futurs periodistes presents a la sala a prendre responsabilitat de les seves mirades i, a la ciutadania, en general a no ser acrítics amb determinats discursos que poden portar a la fractura social i, en definitiva, a l’odi.

La sessió va acabar en diàleg entre ponent i públic que va cloure la ponència amb un sonor aplaudiment.

Sobre el ponent

Raül Romeva és economista, doble doctor (en Relacions Internacionals i Ciències de l’Educació i l’Esport), escriptor, analista, polític català i un expert en cultura de pau, tant de manera teòrica com sobre el terreny. Durant la guerra i la postguerra dels Balcans es va implicar en diverses iniciatives per a promoure la pau entre la població: va impulsar accions de suport als refugiats dels camps de Croàcia entre 1993 i 1994; va treballar a la UNESCO com a responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau entre els anys 1995-96 i també va ser supervisor de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per a les primeres eleccions generals celebrades a Bòsnia-Hercegovina després de la guerra (1996-97).

Romeva també ha estat docent d’Unió Europea i Relacions Internacionals a diverses universitats, investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam.