Els estudiants dels grau en Periodisme i en Global Studies van tenir l’oportunitat d’escoltar el passat 24 d’abril les reflexions sobre ciutadania i comunicació en la conferència “From Idiotès to citizen: a journey through democracy, power and Europe” de Raül Romeva en el marc del programa Professionals a l’Aula de la FEC. El ponent va explicar a l’alumnat les diferents formes d’implicació en la vida política -tan actives com passives-  en un relat explicat des de diferents moments del seu recorregut vital i professional.

Tal com va anunciar a l’inici de la xerrada, la conferència es va fer a través de la narrativa dels llibres, atent a la formació dels assistents “futurs responsables d’elaboració de polítiques” i als “futurs responsables d’explicar-les” a més d’exemplificar així “la importància de crear una narrativa, en fons i forma”.

Abans, però, Romeva, conegut internacionalment per la seva activitat política al Parlament Europeu (2004-14) i, més tard, al capdavant de la Conselleria d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya (2016-17), va voler reivindicar les seves moltes altres facetes com a nedador, economista, analista en conflictes internacionals, doble doctor en Relacions Internacionals i Ciències de l’Esport i, també escriptor i professor universitari. Romeva, a més, va fer èmfasi en fugir de generalitzacions i etiquetes i fixar-se sempre en les particularitats de cada individu, en especial en el cas dels polítics.

“Ja no soc el polític. He fet política, però això no és el que soc”, va afirmar – “No deixeu mai d’humanitzar les persones, facin el que facin perquè aquest és un dels elements que poden portar a escalar un conflicte”.

La travessa, per etapes

Així, el ponent va estructurar la seva xerrada en un viatge dividit en quatre capítols en funció d’un rol exercit en cada moment i el paral·lelisme que en fa amb la política europea que li ha tocat presenciar. En el primer, el “viatger”, Romeva va parlar de la seva vida com a estudiant i esportista, encara aliè a la política (el significat originari d’idiotès, en grec); en el segon, “el testimoni”, Romeva va explicar el seu pas per l’Eurocambra i  la importància dels valors en la política. En el tercer, “el guardià”, Romeva va aprofundir en la fragilitat de la democràcia i el fet d’escollir “no mirar cap a una altra banda”  que, segons va explicar, “també és una elecció [en la participació política]”.“La democràcia no desapareix d’un dia per l’altre. Cal practicar-la, defensar-la cada dia”. Per últim, es va referir a la visió de futur, la meta per la qual es treballa, i en la què va posar l’accent en l’acció col·lectiva.

“El futur es construeix dolorosament, alegrement i col·lectivament”.

Els reptes de futur europeus més immediats

En la part final de la conferència, el ponent va aprofundir en alguns dels reptes que enfronta actualment Europa en relació amb la geopolítica i la seguretat, el comerç i l’economia, les institucions i la democràcia, la identitat, el medi ambient i el Green Deal, o la sobirania tecnològica i digital, on el continent perd posicions, entre altres qüestions d’actualitat debatudes amb l’alumnat assistent.

Com a tancament, Romeva va animar l’alumnat a fer-se preguntes i a no deixar d’entrenar l’esperit crític davant alguns dels reptes de futur descrits. “No podem canviar el món, però podem canviar les nostres coordenades”.