‘Los nuevos déspotas del periodismo político’ (Laertes, 2012) és el nou manual de periodisme polític professor de la UVic Ramon Miravitllas. El periodista l’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha comptat amb la “laudatio” de dos companys situats a l’altre cantó de la trinxera informativa: el conseller d’Interior Felip Puig (CiU) i el diputat socialista Miquel Iceta. Malgrat ser de diferent signe polític, tots dos han mostrat una gran sintonia personal i han elevat la figura del professor al d’una persona que “estima el periodisme i la política”.

L’exportaveu socialista Miquel Iceta ha obert el foc i ha subratllat que “té molt mèrit que un periodista critiqui la seva professió”, i ha concretat que “és un llibre dur pels periodistes i per a la política”. Iceta n’ha destacat la crítica que fa l’autor contra “el periodisme de claveguera: n’hi ha que barregen l’opinió, la informació i ho fan amb mala fe”.

A continuació, Felip Puig ha elogiat el professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UVic com a “referent personal des que jo tenia nou anys”. Del llibre, n’ha destacat la redacció amb “ironia fina” i “l’esperit crític clar”. Segons el conseller d’Interior de la Generalitat, l’obra “trenca paradigmes i caricatures on periodistes i polítics en són els corresponsables”. De polítics, ha dit Puig, n’hi ha de dos tipus: els que intenten usar els periodistes i els que entenen que a l’hora de fer política, la relació amb els periodistes és d’un equilibri dinàmic. “Cal sinceritat, transparència i honestedat intel·lectual”, ha conclòs.

Ramon Miravitllas no ha defugit la reflexió crítica sobre la relació periodisme-política. “Som un sector autocomplaent, però un sector dels que hem patit més la crisi”, ha afirmat. Segons ell, molts periodistes “valoren la política declarativa i mentre els polítics viuen dels periodistes, els periodistes ja parlen com els polítics”. “La imparcialitat ja no es porta”, ha dit. De fet, tot el discurs ha estat una crítica als mitjans de comunicació instrumentalitzats, a les fronteres cada cop més diluïdes entre la informació i la propaganda. “És una crítica humil, però feta després de 42 anys de professió”, ha clarificat l’autor.