El polític i economista Ramon Tremosa ha estat avui a la Facultat d’Empresa i Comunicació amb motiu de la presentació del seu nou llibre ‘Energia Sobirana’, coescrit juntament amb Jaume Morron. La tesi principal del document, exposada avui a l’alumnat d’ADE ha estat la defensa de les centrals hidroelèctriques reversibles del Pirineu com a font de producció elèctrica renovable, ecològica, fiable i autònoma.
L’aprovisionament i el control de l’energia han estat sempre elements importants per al desenvolupament, en especial en l’època moderna, però no només això: “L’energia ens aporta competitivitat” -ha afirmat l’economista- que ha posat com a exemple la Catalunya de 1930 per argumentar com l’electrificació del país realitzada a través de la xarxa de pantans va esdevenir un avantatge clau per la indústria catalana quan Anglaterra va prohibir l’exportació de carbó a causa de la II Guerra Mundial.
Alternatives a la generació futura d’energia
No obstant, la situació actual no es limita a una regió sinó que ens afecta a nivell global. I per això Tremosa ha fet avui un èmfasi especial en iniciatives que puguin pal·liar una realitat imminent: la fi de la comoditat energètica d’Occident. Així, el polític ha repassat algunes de les opcions explorades en altres països com ara l’energia eòlica, la fotovoltaica marina o l’agrivoltaïca, entre altres, en ràpida i constant evolució per la situació d’emergència climàtica. Tremosa ha parlat també dels projectes existents a Catalunya per generar energia a partir de residus com el biogàs -procedent dels residus orgànics de poblacions- o el biometà, creat a partir dels purins o els residus orgànics de granges de vaques, algunes de les quals ja serveixen per a combustibles d’automòbils.
L’aprofitament doble de les centrals hidroelèctriques
Les energies renovables més estudiades, però, topen amb importants obstacles: la dificultat per a emmagatzemar-les, de la qual en deriva la dificultat per assegurar un subministrament continuat i fiable. I és per això que Ramon Tremosa defensa en el seu llibre l’optimització de les centrals hidroelèctriques reversibles, que ja existeixen i funcionen al Pirineu occidental català des de 1985. Es tracta de xarxes de pantans “connectats” que utilitzen un mecanisme doble: una turbina per generar l’energia elèctrica i una bomba que retorna la mateixa aigua al pantà d’on l’ha rebut inicialment. D’aquesta manera, segons el ponent, el sistema resol l’emmagatzematge, proporciona un subministrament continu i és menys vulnerable a factors socioeconòmics externs, com la recent guerra entre Rússia i Ucraïna.
