Sovint pensem que la universitat és un espai on els alumnes escalfen la cadira de les aules i escolten com els professors es limiten a explicar el temari de l’assignatura. Però sempre hi ha casos d’excepció; i la Universitat de Vic n’és un.

Igone Garmendia.

Recentment, la institució va implementar la metodologia Live Creativity a les seves aules. Es tracta d’uns espais on les classes són dinàmiques, interactives, pràctiques i on, sobretot, es fomenta el treball en equip. Uns valors que, enguany, els alumnes d’Iniciativa Empresarial, del grau en Administració i Direcció d’Empreses, van poder experimentar en una xerrada impartida per Sílvia Cubo i Xavier Sardà; Chief Executive Officer i Chief Operating Officer respectivament de Neuro in Business.

Neurociència aplicada a les empreses. Què és? Doncs, senzillament, quelcom molt necessari per als alumnes dels graus relacionats amb el món de l’empresa. I és que aquest, és un concepte que dona resposta a múltiples preguntes: Com d’important és saber incentivar els treballadors? Com s’ha de crear i desenvolupar una empresa amb èxit? Com s’ha de mantenir la motivació? O… Com d’important és la creativitat? Semblen preguntes amb una resposta molt obvia, però la realitat s’allunya bastant del que podríem imaginar.

Després d’introduir i explicar aquest camp científic, els alumnes van posar en pràctica aquests coneixements. Van poder entendre i experimentar com, a partir de qualsevol producte, se’n pot desenvolupar un de diferent i amb diverses utilitats. Tan diverses que no tenen res a veure amb el model d’origen. A més a més, havien de ser capaços d’explicar i vendre el producte a la resta de companys. Però, el més important és que, d’un projecte que semblava que s’havia de crear per imperatiu d’una classe, van sorgir interessants propostes dignes de ser patentades.

Per a Xavier Sardà, la necessitat d’implementar nous espais adaptats i metodologies a les aules és clau per a l’aprenentatge de l’alumne. «La flexibilitat de l’espai és clau, perquè moltes vegades s’intenta fer dinàmiques d’aquest estil en espais completament rígids i la sessió, o no flueix igual, o els alumnes acaben amuntegats en una sola taula o mal posats a les cadires. Si es volen desenvolupar tasques diferents es necessita adaptar els espais i canviar el marc mental de la gent. Per això la sessió es dividia en tres etapes diferents per anar fent divergir el pensament dels participants».

La importància i necessitat de ser algú creatiu davant una era on tot està en constant evolució i competició és fonamental per marcar la diferència en el món empresarial. «Quan sortiu de la carrera, el 40% de les tasques per les quals us estan preparant hauran desaparegut», deia Sardà en una de les seves intervencions. No deixa de ser una evidència més de la necessitat que tenen els joves per aprendre i ampliar els seus coneixements. Però la creativitat hauria de ser quelcom imprescindible per totes les àrees de coneixement.

Els concepte de «neurociència aplicada» ha de servir per formar nous professionals, creatius i innovadors, capaços d’entendre les necessitats que les empreses i treballadors aniran adquirint al pas del temps; des d’evolucions tecnològiques fins a necessitats humanes. Ha de servir per a fer millor als professionals i de retruc a les empreses perquè permet entendre millor com funcionen els pensaments, emocions i accions de les persones. En definitiva, ha d’esdevenir un concepte clau per entendre, projectar i crear les empreses del futur.