Joaquim Maria Puyal, periodista i locutor dels partits del FC Barcelona a Catalunya Ràdio ha parlat a l’Aula Magna de la UVic-UCC, amb els professors de la universitat Xavier Ginesta i Eusebi Coromina, en la conferència: “Les retransmissions esportives i la normalització lingüística a Catalunya”. En gairebé dues hores de simposi, Puyal no ha deixat indiferent als assistents i ha narrat i compartit moments de la seva carrera professional, sempre mantenint un to de complicitat, que el mateix Puyal ha apel·lat a l’inici de la conferència. Després d’explicar l’evolució i l’adaptació al català de les seves retransmissions, Puyal ha remarcat la importància d’evolucionar: “Tots sempre hem d’intentar evolucionar. No evolucionar vol dir morir”.

En diversos moments ha remarcat amb ironia la diferència d’edat entre ell i la majoria dels presents a l’Aula Magna: “Vull que em veieu com un de vosaltres, més vell, però un de vosaltres”. En quant a la normalització lingüística del llenguatge del futbol, Puyal ha assegurat que el que pretenien des d’un principi era resoldre els conflictes que hi havia a l’hora de traduir del castellà determinades frases o paraules, sempre intentant ser el més acurats possibles ja que durant la dictadura, les retransmissions eren exclusivament en castellà i Puyal va haver de configurar un llenguatge narratiu propi. En aquest cas el periodista ha posat l’exemple del botepronto utilitzat en castellà i que en català van optar per descartar la traducció literal, que seria ‘bot sovint’ i van decidir fer ús de l’expressió ‘de cop al bot’. Un fet a destacar que el periodista també va comentar és la necessitat de tenir bones eines lingüístiques: “En un partit de futbol l’argument és el que és. Si el rival empata al minut 22, tothom ha de dir que ha passat això. No podem canviar els fets. La diferència entre cadascú és la mirada. Com cadascú projecta els sentiments”.

Puyal també ha defensat el paper de la dona en els mitjans de comunicació: “Quan vaig incorporar una veu femenina l’any 76 em van tractar de boig. Fent això hem donat a entendre que la dona es pot incorporar amb naturalitat a les retransmissions de futbol donant una informació qualificada”. Alhora, ha admès que la televisió no està complint amb els estàndards que hauria d’oferir un servei públic: “Estic enamorat de la televisió però, tot i entendre que la clau és l’audiència, que és la que et dóna publicitat i diners, crec que cal fer programes amb una ferma vocació de servei”.

Per últim, Puyal ha tornat a esmentar la seva edat i ha assegurat que malgrat ell s’estigui fent vell, el programa no s’hi pot fer: “He d’incorporar elements sonors, col·laboradors joves… tots els elements que li permetin al meu programa mantindre’s en tota la seva potència, potència que a mi, amb el pas dels anys m’està passant factura”.