Qualsevol empresa necessita experts en comunicació tant i interna com externa. La presència creixent dels usuaris a Internet –sovint usuaris actius que escriuen blogs i omplen d’opinions els murs de les xarxes socials– fa que ja no n’hi hagi prou amb un responsable de Màrqueting o un departament de Relacions Externes. Molts empresaris però segueixen sense adonar-se del poder d’aquest món virtual paral·lel que s’interrelaciona amb el món tangible i consideren que n’hi ha prou amb repartir noves funcions de comunicació entre la plantilla existent.
Els consumidors opinen sobre la imatge de marques, institucions i persones, i condicionen el mercat. I quan opinen ja no ho fan només de forma escrita i unidireccional, com les cartes al director d’un diari. Ara, els anomenats “prosumidors” (consumidors proactius) s’expliquen també amb sons i vídeos i generen llargues columnes de debat. Les empreses no poden fer-ne cas omís i necessiten algú –segons el gruix de l’empresa caldria parlar d’un equip– que estigui pendent de què se’n diu i com, que pugui quantificar-ho, que interactui en nom de la marca i que alhora representi els consumidors, que dinamitzi la xarxa i desenvolupi accions 2.0 que es tradueixin en beneficis –no tot són vendes, també cal considerar la imatge–, així com algú que doni la cara quan es produeixi una crisi de reputació “online”.
Aquestes tasques recauen en un conjunt de professionals que encara s’estan definint i que, sens dubte, evolucionaran perquè en l’entorn digital i tecnològic tot va molt de pressa. Es tracta dels experts en estratègies 2.0 i en xarxes socials, els arquitectes de continguts, els editors de continguts, els gestors de xarxes socials, entre d’altres. La línia divisòria entre aquests diversos professionals no està clara com tampoc ho està la retribució que mereixen. Hi ha qui opina que és una nova moda –passatgera, com totes– i que es tracta de la reinvenció de professions que ja existien. Tant és així que hi ha empreses que deleguen aquesta funció al responsable de màrqueting o al departament d’atenció al client, mentre que d’altres opten per adjudicar-li la tasca al becari de torn.
Aquesta heterogeneïcitat dels professionals vinculats a les xarxes socials, pel que fa a estudis requerits, experiència, funcions i sou, l’evidenciem clarament en llegir algunes ofertes laborals de pàgines com Laboris.net o Infojobs.com. Així tant poden ser diplomats o llicenciats (Comunicació, Periodisme, Màrqueting, Publicitat i Relacions Públiques, Ciències Empresarials i Econòmiques), com poden ser estudiants universitaris amb els quals establir una beca de col·laboració universitat-empresa. També varien en sous i funcions. Algunes empreses esperen que la persona amb el càrrec de “community manager” (gestor de la comunitat) es responsabilitzi de continguts per a web i xarxes socials, atengui queixes i potenciï la marca; vetlli per la imatge de l’empresa (“personal branding”) i analitzi la xarxa (mètrica web) per estar al corrent de tot allò que se’n diu i actuar, si es dóna el cas, davant d’una crisi de reputació. A més, també gestionarà la comunitat interna de l’empresa.
El sector, doncs, demana a crits una mica d’ordre i que s’atorgui el valor que li correspon a una feina que requereix de dots comunicatius, habilitats en entorns 2.0, responsabilitat i capacitat de treballar en equip, entre d’altres. Hi ha molta feina a fer.
[Imatge: Gabriel Figueiredo / Flickr]
