Aquesta setmana la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha donat el tret de sortida a la tercera Lliga interna de Debat amb la pregunta: “Una societat com la nostra podria funcionar eficientment amb una economia basada principalment en intercanvis no monetàris?”. D’aquesta petita competició entre les quatre Facultats de la UVic-UCC en sortirà l’equip que representarà la nostra Universitat a la Xarxa Vives de Debats, on s’hauràn de debatre amb els equips guanyadors de les universitats dels països catalans, que s’hauran de debatre amb la mateixa pregunta. En motiu d’aquesta activitat, el programa d’UVic-Ràdio, ‘Perfil Propi’ ha entrevistat a l’equip d’estudiants que representen la Facultat d’Empresa i Comunicació: Tània Alba, Jordi de Planell, Sílvia Fernández, Marc Tort i Adrià Tuneu.

El capità de l’equip, Marc Tort, estudiant de 2n de Màrqueting (primera promoció d’aquest Grau) confessa que el seu interès per aquesta activitat ja ve de l’any passat: “ja l’any passat m’hi volia apuntar perquè un professor m’hi va animar a participar. El problema és que quan vaig fer el pensament ja era massa tard”. Enguany, però, no ha fet tard i s’ha estrenat com a capità de l’equip. Aquesta tasca, implica que s’ha de conèixer molt bé el reglament. En Marc, demostra que sap bé el mecanisme del joc. Es planteja una pregunta, la mateixa per a tothom, i cada equip ha de preparar el discurs a favor i en contra de la qüestió plantejada. “El discurs consta de quatre parts: introducció de 5 minuts, dos torns de refutacions de sis minuts cadascún i un últim torn de conclusions de 3 minuts. Només poden sortir dos oradors. Les refutacions consten d’un minut protegit. En els cinc minuts restants, l’equip rival pot fer preguntes”, explica el capità.

La Sílvia, l’Adrià i en Jordi, s’hi van apuntar perquè van rebre un e-mail informatiu i els va interessar. Fins al moment, tots estàn molt contents amb l’activitat, tot i que no tots han pogut debutar, ja que només han pogut competir els defensors del sí, en Marc i la Sílvia, perquè l’atzar, així ho ha volgut. Els defensors del no, en Jordi, l’Adrià i l’Alba esperen ansiosos la seva oportunitat en el proper debat. 

És millor defensar el “Sí” o el “No”? Convençuts en defensar la posició

M.T: Sí. Al principi pensàvem que era un posició que no es podria defensar. I ara, fins i tot en Jordi Serrat, el nostre tutor, ens deia que l’estàvem convencent i que al final pensaria que és més important el “Sí” que el “No”.

JdP: Sí que n’estem conençuts de la nostra posició, i no només perquè ens toqui defensar-la, que també, sinó perquè és més fàcil defensar-la, tenint en compte com està estructurada la nostra societat, i en base al model econòmic actual. És que, potser, amb la pregunta no s’entén massa bé perquè és prou complicada, però el que els hi toca defensar a la Sílvia i en Marc és complicat i té molt mèrit, perquè jo no sé si algú s’imagina la seva vida sense la moneda, funcionant a base de bescanvis.

Havent vist el discurs del “No” de les altres facultats, creieu que el vostre argumentari és més sòlid que el seu?

A.T: Bé, (riu) és una pregunta una mica compomesa i tampoc puc dir que el nostre sigui ni millor ni pitjor, sinó que tenim altre argumentari. El plantejat fins ara no coincideix gens amb el que tenim preparat. Penso que podem donar altres alternatives a les que s’han donat fins ara. A més, tenim la postura tan interioritzada que no sabria amb què ens podrien sortir, tot i que fins que no hi passes, no ho saps. Ara, tinc tanta admiració pels companys que defensen sí, perquè si jo ho hagués de fer, faria tanta demagògia… Té molt mèrit.

M.T: La seva posició (la del “No”) sí que és més fàcil, però quan estàs al debat també és més difícil perquè el jurat, al veure que és l’opció fàcil, que el debat està més proper a tu, suposo que t’exigeixen més. Per tant, has de fer un esforç extra per convèncer, cosa que en el cas del “Sí”, no dic que no ens esforcem, però és millor.

Recordant el primer debat, la Sílvia explica que ho va passar malament: “Jo estava nerviosa, perquè això de parlar en públic mai ho he portat gaire bé, i ells (els companys) et poden dir que havíem quedat a les 9 del matí i jo, plorant, els deia que no podia sortir, que no ho faria bé i que busquéssim un reserva. Després, ells em van animar molt i el professor, en Jordi Serrat també em va donar molts ànims. Vam sortir al primer debat i em va tocar a mi. El vam perdre i em va fer molta ràbia, perquè no ho vam trobar gaire just.”

El proper debat es disputarà el dia 24 de feberer contra la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH), equip que encara no ha debutat i el seu discurs és realment un misteri per tots els participants.