La Setmana del Llibre en Català ha tancat la 30a edició amb un 50% més de vendes que l’any anterior. Acompleix així un dels principals objectius, el de vendre literatura catalana, a més de donar-la a conèixer i fomentar-ne la lectura. Val a dir, però, que no totes les editorials es poden permetre llogar-hi un expositor. Per això, Llibres per llegir i l’editorial Meteora han endegat la Setmana Petita del Llibre en Català per oferir un aparador virtual a les editorials més petites. Una de les novetats ha estat la Presentació Exprés.
La proposta, que va tenir lloc dijous 13 de setembre a la llibreria Laie del carrer de Pau Claris, tenia la següent premisa: set editorials disposaven de set minuts per promocionar un dels seus llibres de la manera més original possible. Cadascú va gestionar el temps i la creativitat com va voler, alguns més reeixits que d’altres però tots amb la mateixa bona predisposició. Us imagineu com va mirar de vendre el seu llibre cada participant?
Interpretació, videoconferència o música per captivar el consumidor
Dos editors d’Alrevés van encarregar-se de trencar el gel amb una suposada trucada de telèfon a la persona que, segons ells, hauria de ser allà presentant el llibre ‘Torn de nit‘, d’Agustí Vehí. Una novel·la que han categoritzat com a negra, van explicar, malgrat que no hi ha cap crim, ni sang ni detectius. Segons Alrevés, es tracta d’una crònica de la realitat amb molt d’humor.
Però per humor, el que va gastar l’editor de Meteora Jordi Fernando en la presentació del llibre ‘Orsai‘, de Jordi de Manuel. Ajudant-se d’una figura que caricaturitzava Figo, una pilota i molta simpatia, va explicar als assistents el perquè del títol i en va presentar l’autor. Amb dots de monologuista, va entrar en el terreny personal per fer allò que tan bé fan els ponents americans i que anomenen “storytelling“. Fernando va recórrer al seu passat per explicar-nos un conte protagonitzat per un venedor de pipes del camp del RCD Espanyol anomenat Rosendo. Tot un cant a l’empatia que convidava a mirar més la gent de tu a tu, a entaforar-se a les seves sabates més sovint i, en definitiva, a estar menys “en orsai”.
Una presentació més clàssica és la que van fer les editorials Fragmenta i Sidillà. En el primer cas, l’editor Ignasi Moreta (a la imatge de l’esquerra) va presentar el llibre ‘Amb Déu o sense‘, un diàleg epistolar entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro sobre les grans qüestions de la vida, la mort i el més enllà. L’editora de Sidillà, Judit Pujadó (a la dreta), va presentar el títol ‘Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya‘, del qual n’és coautora. Aquí, l’originalitat la trobem en el contingut, ja que van decidir buscar deu escriptors de manera que no només es descobrissin aquests 30 pobles deshabitats sinó també el dialecte de la regió. Segons l’editora, el resultat és una barreja de guia de viatge i cròniques periodístiques que responen a les preguntes que l’abandonament d’un poble suscita.
L’editorial Raig Verd va escenificar a dues veus un fragment del llibre triat –’M’agradaria‘ de Miranda Mijalopulu– que, de fet, era un diàleg entre llibre i lector. La tecnologia sonora no els va anar gaire fina, igual que a l’editora de Hakabooks quan va mirar d’establir una videoconferència amb l’escriptora de ‘Cartes a destemps‘, Mariona Masferrer, i no va poder sentir-ne la veu.
En canvi, el públic sí que va poder gaudir de la veu de Paula Rastes i la música d’Albert Roig (a la imatge de sota), que van posar el colofó a la presentació de la primera novel·la del poeta i escriptor Jordi Roig, ‘La noia d’aire blau‘, editat per Stonberg. “Una novel·la Verdi“, va fer broma l’autor recordant els cinemes del barri barceloní de Gràcia, ja que “entreté, ensenya coses i fa pensar”.
La idea de presentar els llibres d’una manera desenfada, informal i diferent va aconseguir omplir la sala de la llibreria Laie. Sens dubte, el paper de les xarxes socials i la comunitat de lectors que hi conflueix habitualment és un dels motius de la bona acollida.