El titular sembla una obvietat però cal recordar-ho de tant en tant, sobretot amb l’explosió de les xarxes socials en què la majoria de periodistes, com altres ciutadans, disposen de blocs i comptes de Twitter, Facebook o Google+. Han de limitar-se a reproduir fets tal com farien al mitjà pel qual treballen? Han d’evitar fer-ho per no qüestionar l’empresa? Quina mena de periodistes volem?
El periodisme en general i la notícia com a gènere en particular han establert que els fets s’exposin amb neutralitat i imparcialitat, oferint tots els angles possibles i donant veu a tots els actors implicats. Aquesta informació contrastada pot acabar convertida en una simple exposició de fets i opinions, sense lligams, sense contextualització o sense interpretació, com si el deix humà o les figures retòriques i els girs narratius ja no poguessin formar-ne part quan la immediatesa impera.
I mentre aquesta asèpsia consensuada s’ha mantingut, Internet ha aparegut i ha donat cabuda a plataformes socials diverses amb el consegüent creixement de les dades. Ara la informació no és a mans de pocs ni es regeix tota per convenis o criteris deontològics, i l’opinió, a la xarxa, pesa més que mai, ja sigui com a informació, comentaris, debats o crítiques.
D’aquesta situació en parla Mathew Ingram (@mathewi) a GigaOM, arran de l’acomiadament d’un periodista que va bromejar sobre un esdeveniment del qual feia cobertura. Per a aquest redactor, és inevitable voler negar que els periodistes tenen una opinió sobre els fets –fer-ho és alhora un gest de transparència–, sobretot perquè les xarxes socials els exposen com un micròfon obert permanent. A més, assegura que amb Internet les fonts d’informació es multipliquen i, per tant, “el vell periodisme com un oracle imparcial ja no funciona”.
Del “periodista del món nou” en parla també, al seu bloc, Karma Peiró, d’acord amb el que va exposar a la Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació. Segons la periodista, les xarxes obren la porta a la participació de manera que el paper del lector o espectador ha canviat. Ara, l’audiència vol participar en el procés informatiu i això fa que el periodisme hagi d’incorporar trets com l’empatia amb el lector i l’escolta constant, la gestió de la immediatesa i de les múltiples fonts anònimes, la dinamització i fidelització dels espais de participació, la transparència, la voluntat de compartir i, afegim, la generositat i l’honestedat a l’hora de citar i agrair en la confecció d’una informació.
En entorns socials, doncs, el perfil humà del periodista s’evidencia –ha d’evidenciar-se– per poder interactuar i formar part de les comunitats que opinen, informen i ajuden a crear notícies.
[Imatge: Randomwire / Flickr]
