Col·laboració, transparència i transversalitat són les tres característiques que regeixen, en part, els temes més repiulats pels Obrellauners, la setmana que deixem enrere. Parlem de com han de ser mitjans de comunicació i la societat postcrisi, de l’evolució del periodisme de dades, dels cursos oberts de la UNED i del primer cas de censura reconeguda per Twitter.

Periodisme en un món de dades

De dades n’hi ha hagut sempre, però ara la informació “ens desborda”, explica Marta Berenguer al bloc de l’ESCACC. La periodista es fa ressó de les conclusions de ‘The Data Journalism Handbook’ i de com tracten el volum de dades les capçaleres The Guardian, The New York Times, La Nación, Le Monde, Zeit i The Chicago Tribune; “col·laborant i compartint coneixements entre perfils més tècnics i periodistes i convertint-se en referents del periodisme de dades arreu del món”.

Educació oberta i transfronterera

Entre la informació creixent a la xarxa, hi trobem cursos gratuïts, com els que ara ofereix la UNED, com els que ja fa temps que ofereixen les universitats de Standford o Hardvard. Amb la Plataforma Aprendo, el rector de la UNED, Juan A. Gimeno, posa fil a l’agulla al que considera que serà la universitat del segle XXI, “oberta, sense fronteres i de franc”.

Els mitjans, després de la crisi

Ningú no sap què passarà l’endemà de la crisi, però gairebé tothom coincideix que caldran molts canvis, en tots els sentits. El president del diari Ara, Ferran Rodés, va referir-s’hi en la lliçó inaugural de la URL ‘Construir confiança en temps de crisi: comunicació i capital social’. Rodés va apuntar a un model basat en la transparència i la transversalitat, en què s’enforteixin els vincles entre l’empresa i la societat. En referència a la comunicació, va dir que els mitjans massius són menys necessaris i que ara cal que el que es digui tingui certa utilitat.

Bloquejats a Twitter per primer cop

La ideologia neonazi ha estat la raó per la qual Twitter ha aplicat per primer cop la política de censura local, ha explicat el conseller jurídic de la plataforma, Alex Macgillivray. Es tracta del grup Besseres Hannover, considerat il·legal a Alemanya, tot i que continuen sent visibles fora d’aquest país.

Contra la gana, realitat augmentada

També a la xarxa, però amb un to més positiu i pràctic, hem descobert Foodspotting. Es tracta d’una aplicació de realitat augmentada que geolocalitza àpats o aliments determinats, d’acord amb les preferències de l’usuari, i no tant sols restaurants. A l’eina no hi falta un espai per saber què opinen dels locals els diferents usuaris.

[Imatge: Rosa Maria Curto]