Davant de la crisi, més Europa. L’èxit del procés d’integració des d’aquells llunyans anys cinquanta és innegable, per molt que el producte final (la nostra Unió Europea) ha passat per alts i baixos considerables. Entre ells, la crisi econòmica, les intervencions de Grècia i Portugal i l’auge del “fonamentalisme de l’austeritat”, com citava l’eurodiputat socialista Raimon Obiols a la II Jornada del Parlament Europeu a la UVic.

La dinàmica política europea s’allunya força del guirigall català o madrileny, sempre pendent d’alçar els sabres i enviar estocades a tort i a dret. De fet, tres eurodiputats de perfils tant diversos com el verd Raül Romeva, el democratacristià Salvador Sedó i el mateix Obiols van coincidir en el reforçament de les estructures comunitàries per poder afrontar els reptes futurs amb moltes més garanties: alguns (Sedó) més pragmàtics que els altres (Romeva) a l’hora de buscar solucions, però cap d’ells allunyant-se de l’aixopluc de la segona cambra legislativa més gran del món, després de la Índia, amb 754 diputats de 27 països diferents. En alguns temes essencials, l’europeisme està per sobre de l’eix ideològic esquerra-dreta, i es produeix un front comú davant l’euroessepticisme que, desgraciadament, des de les darreres eleccions europees va ocupar una mica més d’escons de Brussel·les i Estrasburg.

Jaume Masdeu, l’home a Brussel·les de Catalunya Ràdio, ha dit en més d’una ocasió que la UE “és un invent complex creat de dalt cap a baix”, assumint això com a “pecat original” d’un entramat que li costa relacionar-se amb els ciutadans. Per això, el repte és majúscul: cal fer entendre que Europa té molt més a veure amb les vides de tots nosaltres del què ens pensem. La dictadura de l’austeritat només ens fa veure l’Europa més agressiva, una madrastra (ni una mare, en diria jo) que renya i castiga. Més Europa vol dir avançar en una nova direcció: el del reforçament competencial del Parlament Europeu, l’única institució comunitària escollida per sufragi universal directe, i també del Banc Central Europeu amb l’objectiu que pugui dirigir polítiques per incentivar l’ocupació.

Reforçar les estructures comunitàries passa pel compromís dels eurodiputats, en la parcel·la política, però també de les representacions territorials de la cambra (com la de Barcelona) i les institucions que hi col·laboren, com la mateixa Universitat de Vic que des de fa dos anys coorganitza i acull les jornades de formació europeista o, també, ha firmat un conveni amb l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Comunicar Europa a la ciutadania és, també, contribuir des de fora del sistema polític a reforçar la importància del Parlament Europeu i la seva activitat. Un pas més per superar el pecat original.

Xavier Ginesta, coordinador de Periodisme de la Universitat de Vic