La revista Cinearte va fer una entrevista a Paco Poch en què va parlar sobre el màster en Producció Cinematogràfica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya:

Després de conversar amb Paco Poch (Igualada, 1951), tinc la sensació que, com els bons llibres o les grans pel·lícules, la seva persona també ofereix diversos nivells de lectura. Un estil que es transmet tant en les seves obres com a les classes que imparteix a l’IDEC. A partir de Gener dirigirà el màster en Producció Cinematogràfica de la Universitat Central de Catalunya (UVIC). A continuació també comparteix alguns detalls sobre aquest nou projecte.

Vas néixer a la ciutat d’Igualada, prop de Barcelona.
Sí, però quan tenia deu anys vaig venir a viure a Barcelona, ​​estava intern en els Jesuïtes. Intern! Però després, cap als setze anys, vaig començar a anar més per lliure.

Va ser llavors quan vas començar a interessar-te pel cinema?
Vaig començar a veure pel·lícules de Fellini, de Godard, Elia Kazan, Antonioni…I em vaig enganxar.

Estem parlant de finals dels anys seixanta, encara en plena dictadura franquista, per quins canals arribava a Barcelona tot aquell cinema?
Encara no existia la filmoteca. Però arribava molt cinema d’Europa de l’Est o d’autors Nòrdics com Bergman, per exemple. Eren pel·lícules alternatives que es projectaven al cinema Publi o al Capsa i, a poc a poc, es van anar estenent a altres circuits. També hi havia moltes associacions culturals on s’organitzaven projeccions i cinema fòrums. Per exemple, al carrer Rosselló on ara hi ha l’IDEC, una de les seus de la Universitat Pompeu Fabra, on faig classes, allí mateix, en aquella època hi havia el Fòrum Vergés: un centre cultural on, entre altres activitats, s’havia organitzat un cinema fòrum ple de gent inquieta, amants del cinema. Em vaig unir a ells, vaig començar a ajudar-los… Solia participar el cineasta Manuel Muntaner, a qui jo admirava molt i em va ensenyar a fer fotos. Vaig començar a retratar pel·lícules, concerts o cantants. Lliurava les fotografies a una agència de Montpeller i de tant en tant em venien alguna. Seguí fent fotos fins que vaig començar com a ajudant de càmera en la tele. Després ja em vaig posar com a ajudant de producció, després director de producció i ja em vaig quedar com a productor.

Ara dirigiràs el Màster de Producció Cinematogràfica de la Universitat Central de Catalunya (UVIC), creïs que un màster com aquest hagués pogut ser útil en la teva carrera?
Un màster específic com a aquest m’hagués ajudat a conèixer directament els materials amb els quals treballa un productor. I especialment a conèixer casos particulars de com s’han fet determinades pel·lícules. En el màster es presentaran diversos blocs temàtics, tots impartits per professionals de cada sector: finançament, màrqueting, anàlisi de projectes, desenvolupament, lleis de coproducció, distribució i tota la part empresarial. És molt important estudiar tots aquests aspectes a fons i conèixer casos determinats.

Es pot dir doncs que tu has après més per assaig i error, però és així com s’aprèn, no? Sempre hi ha una part d’experiència i una part d’intuïció…
Sempre. Però, però tenir una bona base de formació és important i també reciclar-se constantment. Mentre jo ja treballava vaig obtenir una beca per realitzar un màster en Ciències Empresarials, que era un camp que m’interessava menys.

Creus que el poc volum de cinema espanyol que es produeix és a causa d’un problema polític?
Clarament, és per causa de la falta d’inversió i d’ajudes al cinema. No es crea un clima propici per a la creació ni perquè sorgeixin nous cineastes.
Això és greu, però també de vegades penso que el veritable problema no és tant que no hi hagi ajudes per al cinema, sinó el fet que no es facilita que la gent el pugui consumir: per exemple, els preus de les entrades estan pels núvols.

Això és coherent, però per què no es consumeix cultura? El cinema és interessant, per què no es veu?
Quan jo tenia setze anys, Antonioni estava a la cartellera i nosaltres anàvem a veure-ho.

Per què creus que Barcelona pot ser una ciutat interessant per cursar un màster en producció cinematogràfica?
Barcelona, ​​tan física com culturalment, està molt prop d’Europa: prop de França, prop d’Itàlia, etc. També és una porta al Mediterrani. A més, l’idioma dominant del màster serà el castellà i també tindrà bastant importància l’anglès, per tant, està obert a tota la gent de tot el món que domini aquestes dues llengües.

Creus que ser productor és un treball creatiu?
Això és un gran tema. El segell personal es transmet en tot el que fas, com a productor ets la persona que catalitza, que ajudes… la maièutica, veritat? Facilites que les coses es facin. I la manera en què ho fas, sempre es transmet.

Què és la qualitat per a tu?
Sobretot és exigència: una exigència en la selecció de l’equip, en l’ús de les paraules del guió, de l’estructura… Perquè el més important del cinema és que et faci entrar de seguida en la pel·lícula. t’asseguis en una butaca, comença una pel·lícula i ja entres i et deixes portar. Quan això passa, és una meravella.

Per tant, el cinema sempre ha de tenir un component emocional i intuïtiu, tant a l’hora de fer-se com a l’hora de ser consumit?
Bé, jo no separo entre fer i consumir. No sé separar el cap del cor. Crec que el cinema és exactament la continuació del teu somni, no hi ha cap diferència entre somiar i veure una pel·lícula, cap.

Però un somni el fabriques tu i una pel·lícula ja ve fabricada.
No exactament, perquè el que tu percebràs és la teva pròpia percepció d’aquella pel·lícula. I d’altra banda, tampoc controles del tot els teus somnis… Parteixen del teu inconscient. A més, els somnis van, vénen, tornen, es trenquen, vols entendre alguna cosa i no pots, però en realitat ja ho has entès… El cinema és el mateix. La pantalla ets tu, la pel·lícula ets tu.