Olga Muns (Vic, 1967) es va diplomar en Ciències Empresarials el 1994. Després de treballar en diferents àmbits, va decidir tirar endavant un projecte de nova empresa. Amb amics i companys van fundar, el 2007, La Companyia Cervesera del Montseny SLL (@CervesaMontseny a Twitter). Cinc anys després, tot i les dificultats, l’empresa continua tirant endavant, millorant la distribució i creant i llençant al mercat nous productes.

Olga, com va ser que vàreu decidir crear l’empresa?

Tots els socis som gent amant de la cervesa, i en aquells moments el mercat català i espanyol era molt deficitari respecte a la producció de cervesa artesana; de fet, pràcticament no existia. La nostra intenció era la de dotar al mercat d’aquest tipus de producte que tant ens agrada.

Quines van ser les dificultats inicials que vàreu trobar?

La primera dificultat va ser el tema del finançament. Es van aconseguir diferents ajudes públiques i dos dels socis fundadors vàrem capitalitzar l’atur, formant una empresa amb la forma jurídica de societat limitada laboral. Posteriorment, les nostres dificultats són degudes a la manca d’una activitat consolidada, com és la nostra, i es materialitzen, per exemple, en el fet de no poder aconseguir la matèria primera (maltes, llúpols, ..) al nostre país. Una altra dificultat és el tractament legal i fiscal: la nostra activitat no està contemplada als registres públics (hi ha hagut casos de denúncia pel fet d’etiquetar el producte com a artesà). Fiscalment tampoc se’ns contempla i això fa que el nostre producte sigui gravat amb uns impostos iguals als de les grans cerveseres, quan a Europa es consideren les microcerveseries amb un tractament fiscal diferenciat.

Creus que avui el projecte està consolidat?

Crec que sí, encara que no estem, ni molt menys, al màxim de la nostra capacitat productiva. Com a cervesera i pel que fa als productes desenvolupats ens considerem consolidats però la nostra producció òptima és aproximadament d’un 50% per sobre de l’actual.

Quins creus que són els punts més importants, claus a l’hora d’emprendre?

És molt important fer-ho amb el màxim d’entusiasme ja que les dificultats són moltes i només posant-hi molta energia es poden anar superant.

Cap a on voleu portar l’empresa en el futur?

La nostra intenció és la d’arribar a ser la microcerveseria de referència al nostre país.

La crisi econòmica, de quina manera us està afectant?

Bàsicament pel descens de la demanda. La crescuda que hem fet ha estat molt lenta i crec que si no s’hagués donat el context de crisi econòmica hagués estat molt més ràpida. Hem notat un fort interès pel nostre producte i en el nostre entorn, però el major inconvenient ha estat el seu preu; en el nostre cas, els costos.

Com heu canviat els vostres plans arrel de la crisi?

Estem intentant de vendre el nostre producte a fora. Mirem de cobrir la falta de demanda nacional amb les exportacions.

Teniu ja presència internacional?

Tenim vendes habituals a Estats Units i a Itàlia. S’ha fet una venda puntual a Finlàndia. També hem fet col·laboracions amb mestres cervesers de renom internacional, concretament danesos i suecs. Aquestes col·laboracions ens donen molt prestigi dins del sector cerveser.

Abans de dedicar-te a la cervesa, quines experiències professionals vas tenir?

Havia treballat sempre de comptable en diferents empreses: en un complex hoteler, en una empresa de control de qualitat a la construcció i en un club de golf.

Com valores ara la teva formació a la UVIC?

N’estic contenta.

Quins records tens del pas per la Universitat?

Crec que en vaig treure el que pretenia: bàsicament formació.

Al teu parer, quins canvis va suposar per la ciutat de Vic l’obertura de l’Escola d’Empresarials?

Jo considero molt important l’aparició de la Universitat de Vic en general. Pels que som de l’entorn i que havíem de compaginar feina i estudis va ser un gran avenç. Per la ciutat també va suposar una obertura amb l’arribada de gent de fora, que crec que li feia falta.

Vist amb perspectiva, no creus que va canviar la situació de la comarca?

Sí que va canviar, la comarca s’ha obert una mica més des d’aleshores.

Quins consells donaries als estudiants que volen tirar endavant un projecte nou?

Que ho facin, que és molt gratificant i si a més funciona, et fa sentir molt satisfet. I si no funciona es prova una altra cosa.

 

Rafa Madariaga