Aquest dimarts 3 de març, l’Aula Magna de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha acollit 250 alumnes en el marc de “Tertúlies de Literatura Científica”, on s’ha celebrat una xerrada-debat amb el nom «Economia Circular: Back to eco»

Aquest dimarts 3 de març, l’Aula Magna de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha acollit 250 alumnes en el marc de “Tertúlies de Literatura Científica”, on s’ha celebrat una xerrada-debat amb el nom «Economia Circular: Back to eco». Aquest esdeveniment, presentat per les professores Carme Viladecans –coordinadora d’ADE– i Julita Oliveras, ha comptat amb la participació de Núria Nubiola i Montse Bayen; ambientòloga i consultora ambiental, respectivament. Ambdues ponents son membres de l’empresa Back to eco, que es dediquen a la producció d’articles amb roba texana a partir de la reutilització de texans vells produïts de manera responsable i intentant essent el més respectuós possible amb el medi ambient. A més a més, treballen amb persones en risc d’exclusió social.

L’Aula Magna s’ha omplert de gom a gom. El primer torn ha sigut per la professora Julita Oliveras, que ha explicat el context de l’esdeveniment. Seguidament, ha tingut la paraula Carme Viladecans, coordinadora del grau d’ADE, que ha presentat a les ponents.

L’ambientòloga Núria Nubiola ha sigut la primera en prendre la paraula. «Se us han trencat mai uns texans? Què heu fet quan us ha passat això?», pregunta per obrir el debat. Després de sentir la resposta dels assistents, han explicat que la moda és la segona indústria amb més impacte mediambiental. Només a Catalunya, una persona genera 12 quilos de residu a l’any, de les quals només s’aprofita el 10%. De fet, el motiu pel qual van triar el texà per emprendre el seu negoci és perquè és molt accessible, popular, fàcil de manipular, resistent i uniforme.

Back to eco és una empresa que toca tots els àmbits de l’economia circular dels texans. En primer lloc, realitzen la recollida de texans. Actualment, 20 tones de texans en 3 anys. En segon lloc, analitzen l’esperança de vida d’un texà: normalment, duren uns 8 anys tot i que actualment, com a molt, en duren 3. Back to eco ofereix aquest servei amb un preu molt accessible i, fins i tot, ofereixen cursets gratuïts per a què la gent sigui capaç de reparar-se els texans. Seguidament, entra la fase de l’ecodisseny, que inclou tot el procés de disseny, separació de materials, control de qualitat…

En quart lloc, la reutilització. Del total de texans que entren, només n’utilitzen un 24%. Actualment, els texans tenen materials que els fan molt elàstics, així i no poden fer productes amb aquest tipus de teixits. A nivell genèric, per cada quilogram treballat, Back to eco és capaç d’estalviar 8,90 litres d’aigual i 10,12 quilograms de CO2. Posteriorment, es passa al reciclatge industrial i, finalment, el retorn. De tot aquest procés, arriba la marca pròpia i comercial de Back to eco: Infinitdenim.

Com a cloenda i abans del torn de paraula, tant Núria Nubiola com Montse Bayen han encoratjat als joves assistents que siguin emprenedors i sostenibles amb el medi ambient perquè «val la pena lluitar molt per un canvi de model que eviti que el nostre futur sigui tant negre. I per que no, que sigui verd!».