Aquest mes d’octubre, el DIEC ha incorporat catorze noves paraules relacionades directament amb el lèxic LGTBI. Aquestes, acceptades per la Secció Filològica a mitjan setembre, pretenen reflectir la realitat i la diversitat existents a Catalunya
Eva Tresserras. Professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes
És molt important que com a usuaris de la llengua, no només coneguem les actualitzacions gramaticals, morfològiques i sintàctiques del nostre sistema lingüístic -fet clau si volem fer un bon ús de les habilitats comunicatives orals i escrites-, sinó també les incorporacions lèxiques.
Està al cas d’aquestes actualitzacions significa dotar de sentit i de significat el nostre lèxic comú, atès que defineix la tradició cultural del lloc on vivim. En els últims temps s’ha parlat molt de les comunitats LGTBI, i s’han impulsat, des de molts centres educatius i universitats, xerrades i formacions en aquesta direcció, amb la finalitat d’avançar cap a la igualtat i els drets civils fonamentals. Per tant, el fet que l’Institut d’Estudis Catalans incorpori aquests catorze nous vocables fa que avancem, tots plegats, en la igualtat sexual i en la -o les- identitats de gènere.
Eva Tresserras. | Foto: Eva Tresserras
Com a filòloga, lingüista i formadora de mestres i periodistes penso que és de cabdal rellevància està al dia de qualsevol tipus d’actualització, per saber què dir i com anomenar les noves realitats que configuren la nostra societat, cada vegada més global i heterogènia. Aquesta incorporació de mots em va fer pensar, i sí, perquè negar-ho, em vaig veure en la necessitat d’assegurar-ne alguns significats. Exceptuant trangènere i per extensió, transgenerisme, que defineixen la qualitat de sentir-se oposat al gènere biològic al qual es pertany, la resta de paraules es configuren per mitjà de -sexual- i -fòbia. D’aquí a mots com heterofòbia, interfòbia, lesbofòbia o transfòbia, i intersexual i monosexual. Evidentment, els prefixos ajuden a desxifrar-ne el significat, i si els conjuminem amb els mots que els acompanyen, en podem desgranar possibles sentits.
El membre de la Secció Filològica Nicolau Dols explicava al Matí de Catalunya Ràdio que “una paraula apareix al diccionari quan es consolida entre els parlants”, justament perquè defineix les pràctiques socials dels usuaris. El que vull posar de manifest amb aquest seguit de reflexions és que la llengua evoluciona perquè ho fan els seus parlants, i que la llengua és llengua perquè hi ha persones que en fan ús. Aquesta idea, que tan bé explicava el lingüista Jesús Tuson, és el que permet que avui, a ple segle XXI, incorporem nou lèxic al nostre repertori lingüístic, nou lèxic que és fonamental per entendre les noves realitats que conviuen al nostre país.
