Ferran G. Jaén Coll, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC.

Un recent llibre La cuarta revolución industrial (Editorial DEBATE. Primera edició: novembre de 2016), de Klaus Schwab, enginyer, fundador del Foro Económico Mundial, també conegut com a Foro de Davos, ho planteja obertament a modus de síntesi de treballs que el Foro ha desenvolupat  utilitzant enquestes i entrevistes a executius de grans empreses. La versió en castellà porta pròleg de la presidenta del Banco de Santander, Ana Patricia Botín.

El llibre ens anuncia canvis tecnològics d’una velocitat, amplitud i profunditat que dona peu a admetre la paraula revolució sense cap dificultat; costa més de creure, però, que sigui adient reduir-la a l’àmbit industrial, doncs el seu desplegament arribaria a tots els sectors de l’economia i fins i tot a la forma de viure dels essers humans, posant en qüestió la pròpia naturalesa humana.

Forman part d’aquesta revolució tecnològica : la interconectivitat comunicativa, la intel·ligència artificial (IA), la robòtica, el internet de las coses, los vehicles autònoms, la impressió 3D (veure el meu comentari al llibre MAKERS. La nueva revolución industrial, de Chris Anderson, publicat en Procesos de Mercado: Revista Europea de Economía Política Vol. XII, n. º 1, Primavera 2015, pp. 487 a 491), la nano tecnologia, la biotecnologia, la ciència dels materials, el emmagatzematge d’energia i la computació quàntica, entre d’altres.

Els impactes que considera son: 1) En la Economia, on destaca sobre manera les modificacions que es poden donar en el treball de les persones (ocupació, capacitats, etc.). 2) En els Negocis, tan en la vesant de l’oferta com en la de la demanda, destacant quatre efectes: canvi en les expectatives dels clients, millora en la productivitat dels actius, noves formes de col·laboració i d’Alianza entre empreses i transformació de models operatius en models digitals. 3) En les Institucions: en els governs, en els països, regions i ciutats, i en la seguretat internacional. 4) En la Societat, on sobresurt el problema de la desigualtat i la classe mitjana i les relacions entre l’individu i la comunitat. Y 5) En l’Individu, en la  seva identitat moral y la ètica.

Enormes impactes, doncs, que s’entén donin peu a pensar que davant del que poden arribar a significar uns ciutadans siguin optimistes i d’altres pessimistes, com així es parla dels tecnooptimistes i dels tecnopesimistes, que és una manera casolana de classificar, que redueix ràpidament els possibles arguments a opinions adscrites sense entrar-hi en el fons, i així Klaus Schwab es proclama més bé tecnooptimista, tot i que jo li veig, en el que explica, moments d’incertesa en el seu tecnoptimisme, vaja, que veu el precipici del esdevenidor tecnològic i li entra un xic de paura, donant peu al tecnopesimisme, es per això que em sembla millor deixar de banda aquest tipus de proclamació d’adscripció binaria.

Des de el punt de vista econòmic empresarial, pot ser calia que ens parlés del que suposa la substitució d’unes tecnologies com a conseqüència de l’ introducció de les noves en l’aparell productiu, i de dues restriccions que cal tenir en compte, per bé que al final acaba sent una: l’amortització i la capacitat de compra dels consumidors finals a un preu superior. El parc d’estris d’inversió ha de ser amortitzat per la empresa abans de substituir-lo, tret que la reducció de costos que supossi la substitució, cobreixi la part no amortitzada. Si la introducció obliga a una puja de preus, llavors la restricció esdevé la capacitat de compra dels consumidors i el seu ritme de millora. Sabem que la crisis financera derivada de les subprimes, ha deixat veure d’una banda un menor creixement econòmic, i, d’altra, una distribució de la renda que concentra encara més la riquesa i això pot rellentir la adquisició de noves tecnologies sofisticades.

El ritme d’introducció de les noves tecnologies no podem fer-lo dependre dels interessos de les empreses tecnològiques, necessitades d’una adquisició dels seus productes a mida dels requeriments de finançament de les seves estructures d’inversió en innovar. El ritme d’absorció tecnològic ha de venir determinat per la capacitat de la societat per fer seva la nova tecnologia i per la capacitat per adquirir-la, sense forçar la implantació utilitzant els recursos públics (via subvencions a les empreses tecnològiques, adquisicions de bens per ens públics, etc.), recursos que son necessaris abans per atendre altres necessitats col·lectives.