Ningú no dubta i, menys encara avui en dia, que els mitjans de comunicació privats són un negoci i fan mans i mànigues per fer-lo rendible, també en entorns digitals on, contràriament, hi impera la cultura del “tot gratis”. Però hi ha situacions que, per la seva gravetat o interès públic, empenyen alguns mitjans a adoptar l’actitud exemplar de deixar de banda el negoci per oferir un veritable servei ciutadà: la informació.
Durant el pas de l’huracà Sandy, The Wall Street Journal i The New York Times van posar la totalitat dels continguts a disposició del públic, també els de pagament, fins a cinc dies. El dia de les eleccions presidencials i de l’huracà Irene, el NYT va repetir la iniciativa i, aquest cap de setmana, amb motiu de la tempesta de neu a la costa est dels Estats Units, ho ha tornat a fer. El mateix motiu ha empès el BostonGlobe.com a oferir els continguts referents al temporal al web gratuït Boston.com.
I durant la tempesta, el NYT va tornar a demostrar que sap combinar els elements multimèdia per explicar els fets. En una columna situada a l’esquerra, va crear una mena de diari o bloc, va anar actualitzant les notícies en format breu, a temps real, incloent les fotografies i els vídeos que anaven arribant a la redacció. En canvi, a la dreta hi oferia l’estat del trànsit i dels mitjans de transport amb un sistema de tres colors: vermell (suspès), taronja (servei parcial) i verd (restablert).
Oferir els continguts en obert permet que usuaris no subscriptors coneguin el funcionament d’aquest mitjà i que, més endavant, decideixin convertir-se en clients. Però és sobretot un bon exemple de “branding” i de periodisme social o de serveis; la decisió enalteix aquestes capçaleres i els seus directius, que han estat capaços d’honorar la veritable raó del periodisme, la d’informar, oferint aquest servei a la ciutadania i contribuint, així, a la seva seguretat. Diguem-li deure professional, moral i de país.
[Font: Poynter.org / Imatge: Flickr / Dan Nguyen]
