Induir el consumidor a la compra de determinats productes sense que se n’adoni? Jugant amb estímuls sensorials, com ara les olors? És possible? És moral? Són algunes de les qüestions plantejades pel reportatge ‘No pensi, compri!’, dirigit per Benoît Bringer que ha emès el programa ’30 minuts’ d’aquest diumenge. El document evidencia com algunes grans empreses han recorregut a tècniques de mesura de l’activitat cerebral i equips de científics per avaluar els efectes de la publicitat o les olors coorporatives. Una tècnica, la del neuromàrqueting, no exempta de debat.
Segons el reportatge, la cadena de menjar ràpid McDonalds va recórrer a estudis de neuromàrqueting, fins al punt de dispersar una determinada olor en alguns locals que evoqués frescor i natura, estudiada prèviament amb uns bons resultats pel que fa al consum i a la marca. Precisament, l’olor és dels cinc sentits el que ens permet esquivar la percepció conscient per accedir de ple en l’emoció. És lícit jugar-hi per fomentar el consum? Són reals els efectes subliminals buscats? Que potser no ha jugat sempre la publicitat amb les emocions? Fins i tot la factoria Coca-Cola va fer la prova d’introduir un fotograma publicitari en una pel·lícula projectada al cinema que feia: “Tens gana, menja crispetes; tens set, beu Coca-Cola“. Persuasió i suggestió… on és el límit?
[Imatge: Flickr / Álvaro Millán]
