Montse Ferrés: “El que destacaria és la fascinant relació que hi ha entre els professors i els alumnes; és a dir, tots formem una pinya molt maca”

L’ex-alumne d’ADE, Montse Farrés que actualment està treballant a la secretaria de la FEC, es va posar a disposició del programa ‘Perfil Propi‘ d’UVic-Ràdio per parlar de la seva experiència per la casa en la seva època d’estudiant però, sobretot, per parlar de les experiències de mobilitat, ja que aquesta és una de les tasques que més temps li ocupa. 

Actualment estas treballant a la Universitat com a administrativa, però en l’àmbit de mobilitat, també hi tens un paper important. En què consisteix ben bé la teva feina?
Bàsicament, podríem dividir les meves tasques aquí a la Universitat en dues parts. Primerament tot l’àmbit de secretaria que inclou la gestió del dia a dia de la Facultat, ajuda o atenció al professorat i alumnat i, paral·lelament un bon funcionament de les aules, equipaments, etc. Per altra banda, i que també m’ocupa bastant temps de la meva jornada és l’àmbit internacional. És a dir, tota la gestió dels alumnes in coming i out going de la FEC. També preparar sessions informatives, donar suport al coordinador de relacions internacionals, en Pere Morera, i bàsicament el meu dia a dia està focalitat en això: Internacional i secretaria.

Com recordes la teva experiència a la Universitat?
Jo considero que cal dir que tota persona que ha estudiat a la Universitat s’ha de considerar afortunada, perquè primer de tot és una sort poder estudiar i poder participar de l’ambient de gent jove, les classes… També hi ha el bar, i les unigresques, evidentment. El que jo destacaria, però, és la fascinant relació que hi ha entre els professors i els alumnes; és a dir, tots formem una pinya molt maca, que després, un cop finalitzes la Universitat, els que eren els teus companys de classe, després són rivals en el món laboral, però és molt interessant. 

Per què malgrat que a vegades es diu que l’ambient, la relació entre professors i alumnes és similar a la d’un institut, ser un número en una pública potser no ajuda tant quan hi ha problemes.
Precisament jo vaig escollir la Universitat de Vic per això, per ser una persona i no un número, i també perquè ja tenia referències de persones que havien passat per aquí i que deien que parlar amb un professor no és difícil, i aquesta proximitat, per mi, és molt important. Cadascú té uns valors i per mi era molt important.

Creus que ha canviat molt la carrera des que la vas acabar?
Ostres, és clar, jo vaig fer llicenciatura i ara és grau, i això crec que també ha implicat un canvi per a tots els alumnes. A vegades en parles amb alguns que diuen que “és una pressió constant, ara mateix tinc treballs durant tot el curs” i abans eren exàmens el mes de febrer i juny i recuperacions al mes de setembre si hi havies d’anar. Suposo que el nivell d’exigència d’estudi és més constant. Simplement això, però no ho puc comparar.

I també t’has seguit formant
Sí. Precisament ara estic estudiant un Màster, també aquí a la UVic de Direcció Estratègica i Comunicació de l’Empresa. Bé, jo sóc una mica “cul inquiet” diríem, i sempre tinc ganes de continuar formant-me i penso que és molt important. És un projecte que he iniciat ara, estic il·lusionada i ja anirem veient com va.  

Ara sí, parlem de mobilitat. Com a estudiant vas fer una experiència d’Erasmus?
Sí, jo vaig estar una temporadeta a Anglaterra. Vaig decidir anar-hi, bàsicament perquè… si et sóc sincera, vaig anar un cap de setmana de compres a Londres i vaig dir “aquesta ciutat és fascinant i jo aquí hi he d’anar i viure-hi una temporada”. Llavors, com tot estudiant, vaig intentar aconseguir tenir els requisits necessàris per demanar una plaça, la vaig obtenir i vaig estar allà una temporadeta. 

Quins són els requisits necessàris?
Tot està en la normativa. Qualsevol estudiant de la FEC que vulgui participar d’una experiència de mobilitat, s’exigeixen uns requisits, a banda dels lingüístics, uns d’acadèmics (s’ha de cumplir un nombre de crèdits determinat) i llavors, ja sí que en el procés de sel·lecció es dónen punts afegits a qui faci una bona carta de motivació. Bàsicament està enfocat aquí, però qualsevol persona que vulgui, em pot venir a veure quan vulgui a la Secretaria de la Facultat, o llegir la normativa. Està tot al Campus. 

A data d’avui ja d’han celebrat dues xerrades informatives sobre aquestes experiències que comentàvem. Hi ha hagut gaire interès?
A la segona xerrada n’hi va haver molt més que a la primera. En general, estàn més preocupats pel tema del nivell d’anglès però intentem que això no sigui un impediment, ja que podem anar a altera destins que son Itàlia, Portugal, Brasil… I allà no cal tenir un nivell d’anglès B2. Per tant, el que cal potenciar és que la gent surti i disfruti d’aquestes experiències internacionals perquè valen la pena.

Creus que el factor economic és una barrera per desenvolupar aquestes experiències?
No s’ha de plantejar la movilitat com un cost sinó com una inversió. És a dir, què ens demanen ara les empreses? Ens demanen perfils internacionals, que no tinguin por, que tinguin iniciativa. Si has participat en un programa de mobilitat i has voltat tot sol per un aeroport, etc., això ja és molt. Et dóna un valor.

L’impacte mediàtic que ha suposat el fenòmen independentista ha jugat a favor de donar a conèixer a Catalunya pels estudians? És a dir, ha fet que Catalunya esdevingui un punt d’interès?
Catalunya s’ha donat a conèixer, però tenim Barcelona que és una gran marca, i si vas pel món, te n’adones que la gent ho coneix, i Vic està a 1h d’aquesta ciutat. Per tant, també atrau aquest fet de què potser és una Universitat més petita, però que està a la vora d’una gran ciutat. Tenim un bon clima, un camp de recerca important a nivell de catalunya i aquesta relació amb l’empresa que dia a dia s’ha d’anar forjant.