En cas que Catalunya fos un estat propi, quin model audiovisual hauria de tenir? Com s’organitzaria l’espai radioelèctric? Quina oferta televisiva tindria més enllà de la pròpia? La consellera delegada i editora del diari Ara, Mònica Terribas, ha abordat el tema dins de la sèrie ‘Amb Independència’, produïda per l’Associació Catalana de Professionals.
Segons la periodista, ja “tenim un sistema de mitjans fort i competitiu” i TV3 té un reconeixement exterior de fa anys, però caldria reorganitzar l’espai radioelèctric “perquè els diferents teleoperadors juguin al mateix taulell” i decidir quina relació s’estableix amb els teleoperadors espanyols, amb una legislació, ha subratllat, que protegís l’espai de ràdio i televisió catalans, sense que això signifiqui deixar de veure els canals que es veuen ara: “s’ha de poder veure tot”.
Pel que fa als continguts de la televisió pública, Terribas considera que hauria de complir els següents requisits: aportar alguna cosa a la societat, treballar a favor de la cohesió social amb criteris de pluralitat –és a dir, una televisió pensada per a tothom– i criteris de qualitat, d’acord amb un codi deontològic. I, quant al finançament, la periodista advoca perquè es pregunti als ciutadans si volen pagar una quota anual, que actualment ronda els 32 euros per habitant, i que el mercat, mitjançant publicitat, sostingui la resta (tot el que no cobreixi el negoci), sense necessitat de subvencions públiques.
En referència a la televisió privada catalana, Mònica Terribas considera que “no s’ha arriscat” i “ha mimetitzat amb les propostes de programes allò que ha funcionat a TV3”. Fent això, segons ella, l’únic que ha aconseguit és fer ombra a l’altre canal català, quan “l’audiència que hem de capturar és la de les privades espanyoles”. A més, ha faltat inversió, voluntat d’inversió i de mirar a llarg termini, ha afegit.
