Raymond Lagonigro i Jordi Casas, professors del Departament d’Economia i Empresa

El concepte de SMART cities està aflorant amb força en els entorns públics i privats de ciutats grans i mitjanes (exemple de fòrum on es tracta aquest tema pot ser http://www.smartcityexpo.com/), però la pregunta que es planteja és “Què és una smart city?”. Si agafem la definició d’aquest concepte a la wikipedia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Smart_city) :

“Una ciutat pot ser qualificada de digital (o intel·ligent) quan inverteix en capital humà i social, en infraestructures tradicionals (transport) i modernes (TIC), en infraestructura de comunicacions del combustible, en desenvolupament econòmic sostenible i una alta qualitat de vida, amb una gestió racional dels recursos naturals, a través de la gestió participativa”

Amb aquest concepte, i centrant-nos en l’aspecte del transport i mobilitat, el concepte de smart cities té dos eixos importants:

  • Equipament de dispositius de noves tecnologies (de fet no hauríem de parlar de noves tecnologies, i si en canvi d’utilització més o menys massiva de tecnologies disponibles des de fa temps).
  • Informació.

Respecte a l’equipament de dispositius de noves tecnologies, les smart cities tracten d’equipar la ciutat amb aparells, bàsicament es focalitzen en sensors,  que ens permetin realitzar una gestió integral de la mobilitat en contraposició de la gestió del trànsit que es feia (o es fa) de forma tradicional en les ciutats (veure exemples de propostes a http://eu-smartcities.eu/mobility_transport). Alguns exemples de l’ús de les noves tecnologies per la gestió de la mobilitat (sense pretendre que sigui extensiu, i només serveixi com a tall d’exemple) poden ser:

  • Dispositius Infractructura-Vehicle (V2I, sigles en anglès): Equipar la ciutat amb infraestructures intel·ligents que permetin enviar de forma bidireccional informació entre els vehicles que utilitzen la infraestructura viària i els equipaments d’aquesta. Un exemple d’aquests dispositius (http://www.its.dot.gov/research/v2i.htm)  podrien ser els semàfors intel·ligents per incrementar la seguretat de les interseccions, on el semàfors reben la informació dels vehicles que s’aproximen a una intersecció, i en funció de la demanda, determina l’estat de cada semàfor i, al mateix temps, envia la informació als vehicles, determinant si aquests poden accelerar o han de frenar.
  • Dispositius Vehicle-Vehicle (V2V, sigles en anglès): Equipament al vehicles que rep i emet informació amb altres vehicles veïns per augmentar la seguretat i evitar sinistralitat. (http://www.its.dot.gov/research/v2v.htm) Seguint amb l’exemple anterior de la cruïlla intel·ligent, l’enviament d’informació entre vehicles permet preveure col·lisions entre vehicles, quan un d’aquest es passa un semàfor vermell.
  • Monitorització de la ciutat: Equipament de la ciutat que permet monitoritzar diferents aspectes de la mobilitat de la ciutat, per exemple estat del transit, estat de les places de parking, o inclús, estat mediambiental de la ciutat. Un exemple a la ciutat de Barcelona podria ser http://www.eu-smartcities.eu/content/traffic-parking-trip-information.

Aquest darrer exemple de la monitorització ens condueix al segon eix de les smart cities, que és la informació. Aquest aspecte és sovint un tema que la gent està induïda a la confusió:

  • “Diferència entre informació i dades”.

Les dades, en el context de les smart cities, és la sortida que ofereixen els múltiples sensors, però directament no es tracta de informació, ja que aquesta és el fet de processar, manipular i organitzar dades d’una forma que produeixin coneixement i esvaeixin el desordre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Informaci%C3%B3). Un exemple de dades massives i, encara no gestionades com a informació, són les dades geolocalitzades dels smartphones. Les companyies de telecomunicacions tenen registre de milions de posicions de dispositius mòbils, però aquestes dades no s’utilitzen per la gestió intel·ligent de les ciutats.

Segons la definició de la informació, en l’àrea del transport existeixen múltiples projectes  que tracten d’analitzar totes les dades disponibles o futuribles, i la seva utilització per la gestió del transport. Alguns exemples (gens exhaustius i només a tall d’exemple):

 

Raymond Lagonigro, professor del departament d’Economia i Empresa de la FEC, participa en projectes de desenvolupament d’aplicacions web i aplicacions web mobils (per exemple www.citihood.com, www.endrets.com) i participa en el projecte transmedia “Univers Neil Harbisson” (www.eyeborgapp.com).

Jordi Casas, professor del departament d’Economia i Empresa de la FEC, participa en fòrums internacionals de mobilitat (per exemple és “stakeholder” del projecte ATDM, “external advisor” del projecte ICT-Emissions, membre del comitè de gestió del projecte  multitude – TUD Action TU0903 “Methods and Tools for Supporting the Use, Calibration and Validation of Traffic Simulation Models”-).