El passat 17 de febrer, els alumnes de 4t de Periodisme van tenir una conversa amb el periodista vigatà Miquel Macià en el marc de l’assignatura de Comunicació de Proximitat. La seva dilatada experiència en els mitjans de comunicació, i més concretament en els d’àmbit local, l’avalen com a expert en l’evolució d’aquests canals comunicatius i, tot i estar ja jubilat, un periodista de referència arreu de Catalunya. Nascut l’any 1957,  és considerat un dels pioners del periodisme digital gràcies a la creació de la plataforma Osona.com, que més tard donaria lloc a Nació Digital, un mitjà que va dirigir fins l’any 2022 quan s’hi va desvincular del tot. També va formar part del nucli fundador dels diaris El 9 Nou i l’actual El Periódico.

La sessió va consistir en un diàleg entre ell i el professor Jordi Serrat al voltant d’un llibre publicat recentment per Macià sobre el periodisme local a la comarca d’Osona. El periodista va afirmar que dubtava de la rellevància d’aquest tema pels joves d’avui en dia, ja que segurament s’allunya de les seves inquietuds més habituals. No obstant això, va defensar amb convicció la importància del periodisme de proximitat i va subratllar que els professionals han “d’anar als llocs”, ser cultes i lluitar per esdevenir experts en el tema del qual informen. Sense aquesta voluntat d’informar de forma veraç, i sobretot, sense la capacitat de comunicar de forma clara i concreta, no es pot ser bon periodista.

 

L’evolució del periodisme digital

Durant la conversa es va abordar l’evolució del periodisme digital a partir de l’experiència d’Osona.com. Macià va recordar que tots els impulsors del projecte provenien de la premsa escrita i que, en els inicis, el portal replicava els mateixos mecanismes: textos i fotografies, i prou. Amb el temps, però, l’aparició de fòrums i noves funcionalitats participatives va transformar la comunicació digital. També va destacar un canvi clau com és la fragmentació de la lectura en línia. Segons va explicar, mentre que en la premsa en paper el lector consumia el diari com una unitat, a internet es pot arribar directament a una notícia concreta sense percebre el conjunt del mitjà. Ell havia imaginat que el consum digital seria similar al d’un PDF compacte, però la generalització de les URL per a cada peça va desintegrar aquesta unitat i en va afeblir la identitat.

 

Un model de negoci de futur incert

Seguint aquesta línia, el ponent va arribar a un dels punts centrals del llibre: el futur dels mitjans locals. Macià va explicar que històricament aquestes capçaleres vivien de la publicitat del petit comerç de la comarca, un model que s’ha ensorrat amb la crisi d’aquest teixit econòmic i l’aparició de grans franquícies que estan aniquilant les botigues “de tota la vida”. La desaparició d’aquesta publicitat ha castigat especialment la premsa de proximitat, que sovint no pot sostenir-se sense aquest finançament. Per això es va mostrar pessimista i va dir que tot i que alguns projectes encara resisteixen, considera que el marge de futur és limitat.

 

La independència ideològica i l’antic ofici

El periodista també va voler marcar amb fermesa la distinció entre periodisme i comunicació corporativa. Va defensar que la llei essencial del periodisme és la independència i que comunicar des d’una organització condiciona inevitablement la llibertat del professional, una opinió que ell mateix va reconèixer com a impopular però que manté amb convicció. Així mateix, durant la sessió es va abordar la frontera entre periodisme i activisme. Macià va sostenir que el periodista no ha de fer activisme perquè el periodisme ja implica un compromís permanent amb la veritat i amb la societat.

D’això no te’n jubiles mai. Jo encara em considero periodista.”, va afirmar.

En el torn final, els estudiants van obrir un debat sobre la professió i la trajectòria personal del convidat. Macià va recordar que no va arribar a acabar la carrera per un conflicte lingüístic amb un professor que volia impartir la classe en castellà, fet que va provocar mobilitzacions estudiantils. Un record que, com tants altres moments de la seva trajectòria, il·lustra les dificultats i transformacions d’un ofici que, malgrat tot, continua defensant amb passió.