La identitat nacional es manifesta de moltes maneres i una d’elles és l’esport. A més, en contextos de conflicte o tensió social, les competicions esportives i els seus símbols prenen una rellevància especial en el relat polític d’una regió. En el darrer seminari de recerca organitzat per la Facultat d’Empresa i Comunicació i la xarxa SPRING, Michael Holmes (Universitat de Lille) va explicar quin ha estat el paper del rugby en els canvis del sentiment nacionalista irlandès del darrer segle.

Mentre que la representació futbolística d’Irlanda ha comptat amb dos equips diferenciats, un per la República d’Irlanda i un altre per Irlanda del Nord, amb el rugby no ha estat així. Només hi ha hagut un únic equip per tota l’illa que ha hagut de trobar solucions per representar de manera no conflictiva els sentiments nacionals de tots els irlandesos.

La bandera, l’himne i l’estadi

Alguns dels exemples exposats durant la presentació van ser els diferents usos i la creació d’una bandera esportiva que agrupés elements no conflictius. Per exemple: el color verd, el símbol de les quatre províncies originals de l’illa i, quan el joc es feia a Irlanda del Nord, el símbol de la regió de l’Ulster, que contenia menys connotacions polítiques que el d’Irlanda del Nord. Altres elements que es van haver d’adaptar a la realitat del moment van ser els himnes o l’establiment de l’estadi considerat “local”. No obstant, tot i que el rugby intentava quedar al marge de la situació política, Holmes també va explicar que la violència i el temor als atemptats van arribar a aturar partits i campionats en la dècada dels anys 70 i 80, els moments més tensos del conflicte irlandès.

Evolució del sentiment identitari

Al llarg de la seva presentació, l’expert va explicar les característiques del nacionalisme irlandès i els canvis que ha patit a nivell econòmic, social i polític en l’últim segle que també han modelat el sentiment d’identitat. Així, Holmes va assenyalar que si bé l’esport queda afectat pel context en què s’ubica, també el rugby ha contribuït en els canvis de percepció del sentiment nacional a través de la creació de ponts entre grups oposats. Un dels moments clau, segons el ponent, va ser la professionalització del rugby l’any 1995 (fins aquell moment havia estat només amateur). Aquest fet, i una obertura general del país més centrada en la pau i la reconciliació,  en una economia d’open trade, i en busca d’un encaix en la Unió Europea, van modernitzar la visió del nacionalisme irlandès.

Podeu veure el vídeo de la sessió complet al canal de Youtube de la FEC.