El més repiulat: el ‘tweetshare’, Doppelhammer i l’externalització de serveis en mitjans de comunicació

Una setmana més, vosaltres porteu la veu cantant i, aquest cop, la partitura ens parla de mesurar l’audiència televisiva mitjançant els tuits, de l’entrevista de Lluís Amiguet a Jochen Doppelhammer i de la columna de Ramon Besa sobre el concepte convertit en tendència de l’externalització.

“Tota la vida havia pensat que l’ofici de periodista consistia a anar a buscar notícies al carrer per després donar-los forma i jerarquia al taller, i ara resulta que ja les porten fetes, embolicades en un no res i a molt bon preu”, es lamenta el periodista Ramon Besa al Quadern del diari ‘El País’. El redactor evidencia el malestar que li causa l’externalització creixent de serveis, també al sector de la comunicació, i de la repercussió que això té sobre la qualitat del producte final: “em sembla la manera més barroera amb què es van destruint els diaris“. Això és així, segons Besa, perquè els escrits d’un diari són el resultat d’un equip i de la solidaritat que s’estableix entre els que l’integren: a nosaltres [els periodistes] ens feien triomfar els altres.

D’informació també en parla el pioner en telecomunicacions low-cost Jochen Doppelhammer, a La Contra de ‘La Vanguardia’. Entre les diverses afirmacions, quedem-nos a què “estem migrant al núvol” i “som informació”. Doppelhammer considera els ordinadors com a “pròtesis del nostre cervell” que ampliaran el nostre poder cognitiu i facilitaran el trànsit de la vida biològica a la digital: “aquest salt ens permetrà copiar les neurones del nostre cervell en software, al núvol, i viure-hi mentalment”. A més, l’expert alemany augura una nova manera d’identificar-nos, la “identitat universal digital gratuïta”, un registre únic etern, independent de companyies, tal com ho és el nostre nom.

Qui sap si amb aquesta identitat també serà més senzill avaluar els gustos televisius de la població. Per ara, s’analitzen a través d’audímetres, si bé l’activitat en xarxes socials cada cop es té més en compte per saber si un programa agrada o no. Al Japó, de fet, l’anàlisi de la quota de pantalla a través de Twitter podria substituir la mètrica tradicional, segons Geeks Room. L’empresa nipona Video Research ha arribat a un acord amb Twitter i farà servir l’API de “hashtags” per comptabilitzar els tuits associats a cada programa.