Avui parlem amb Meritxell Generó; alumni de Comunicació Audiovisual (promoció 2015-2019). Actualment, cursa el seu segon grau de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Vic i treballa al Departament d’UMedia de la institució. A més a més, també és membre de l’agència MC Advertising by Montseny Comunicació.

Per què vas decidir estudiar a la UVic-UCC?

Vaig decidir estudiar a la UVic primer de tot per proximitat, perquè sent de Vic em permetia conciliar els estudis amb estar treballant, però sobretot per la bona impressió que em vaig emportar de la Universitat quan vaig fer una visita per portes obertes. Vaig veure totes les infraestructures, els materials i l’assessorament personalitzat que la UVic m’oferia perquè jo tingués una bona formació.

Pots descriure la UVic-UCC en tres paraules?

Serien proximitat, constància i creixement.

Què és el que més et va agradar d’estudiar Comunicació Audiovisual a la UVic-UCC?

Abans que res els companys, perquè a la universitat et trobes amb gent que va de la mà amb els teus interessos. Per això crec que l’etapa universitària és molt maca en qualsevol universitat. Però en particular, de la UVic, diria que valoro molt les facilitats, el suport i l’empenta que m’han donat sempre els professors de la institució per tirar endavant els meus projectes. La proximitat amb professors fa que l’assessorament acabi sent personalitzat i crec que l’estudiant té l’oportunitat d’exprimir al màxim els coneixements que més li agradin en l’àmbit de la comunicació audiovisual.

Meritxell Generó en un espai UVic-UCC.

Què creus que marca la diferència entre la UVic-UCC i les altres universitats?

No he estat en altres universitat i tampoc sé com treballen, però el que si que puc dir de la UVic és que la proximitat n’és un valor molt remarcable. També les oportunitats que dona fora de l’aula. Jo per exemple he pogut estar treballant al Festival Internacional de Música de Cantonigròs, o a conferències organitzades juntament entre UVic-UCC, Hermex i la UAB… i al final aquestes experiències són de les que més s’aprèn: a fora l’aula i veient l’aire que es respira al món professional. També destacaria la feina de carreres professionals, que donen mil oportunitats i suport per fer erasmus o pràctiques fora. I em sembla molt enriquidor que la UVic tingui aquesta vessant internacional tan consolidada. Ve molta gent a fer Erasmus, cada vegada més, i jo he tingut la sort de fer molt bones amistats amb companys de classe d’arreu del món.

Creus que la metodologia que la universitat utilitza és beneficiosa pels estudiants?

Sí, crec que és bo tenir una formació personalitzada i que respongui a les teves necessitats. I també em sembla positiu aprendre a prop del món professional, d’experiències reals, casos pràctics i que els professors no només són docents, sinó que pel matí van a treballar a l’empresa i a la tarda t’expliquen com és tot allà fora.

Com descriuries el tracte amb el professorat i amb la institució en general?

Tot és molt pròxim. La UVic són moltes persones i professionals que acompanyen als estudiants.

Recomanes estudiar a la UVic-UCC?

Si, perquè sempre m’ha posat les coses fàcils.

Recomanes estudiar Comunicació Audiovisual a la UVic-UCC?
La carrera de Comunicació Audiovisual és interessant en tant que et dona una visió àmplia i genèrica del que és el món audiovisual. M’imagino que això és així a la UVic i a altres universitats. El que és segur és que a la UVic et trobaràs fent unes pràctiques a plató amb 12 persones i aprendràs de càmeres, tocaràs realització i viuràs també l’experiència d’estar davant de càmera. En una universitat més gran amb 80 persones a classe no estic segura que es pugui donar això.

Quin consell donaries als actuals estudiants de Comunicació Audiovisual, i als futurs que se sumin al grau?

Els diria que exprimeixin al màxim la universitat, tant a nivell de docents, com d’infraestructures i grups que fan comunitat UVic. Els diria que vagin a la biblioteca i llegeixin el que els desperti curiositat; que vegin cinema; que no parin de fer fotos i d’experimentar amb la càmera a les classes de’n Ribot; que facin un programa de ràdio o de tele de la Universitat; que s’apuntin a la coral de la universitat si els agrada cantar; i que siguin sempre tan inquiets com els vingui de gust! Al final la universitat és sinònim de créixer.