Meri Notario (Cerdanyola del Vallès, desembre 1971) és diplomada en Ciències Empresarials (1996) i llicenciada en Administració i Direcció d’empreses (1998) per la UVic. També va estudiar el Postgrau en Direcció Internacional de la PIME. Acabada la carrera va començar la seva trajectòria professional a l’assessoria fiscal Juve, Gavara, Bech i Rovira associats S.A. Després va treballar d’assessora financera i fiscal per diferents empreses i a la producció executiva del festival U-ZONA REGGAE. Actualment treballa com a productora executiva al món del teatre, vinculada a l’empresa de producció Bitó, dedicada a la producció, distribució i programació d’espectacles.
Meri, què és i què fa una productora executiva d’espectacles?
Des de gestionar el pressupost que et marca el director de producció, tancar les condicions econòmiques amb l’equip tècnic i artístic, amb constructors, amb sastres, amb la sala d’assaig… fins a gestionar un equip humà de direcció, actors, il·luminació, escenografia, tècnics i mirar de cobrir les necessitats artístiques que tenen. Sempre intentant que quedin cobertes, sense passar-te del pressupost marcat. Ajudes i controles el bon desenvolupament del projecte. En el fons, cada producció és com portar a terme una empresa, ets com un gerent que treballa amb creativitat.
Sembla que toques moltes disciplines diferents i que necessites coneixements variats i diversos. No creus que la formació d’ADE té aquesta qualitat multidisciplinària?
I tant, és variada i t’aporta els coneixements necessaris per desenvolupar-te en totes les àrees de l’empresa. Ho he pogut comprovar a la meva vida professional. De vegades has de tractar amb persones que tenen algun problema. De vegades discutir-te amb un proveïdor. De vegades aconseguir un bon pressupost. De vegades ajustar despeses diverses. De vegades aconseguir rebaixes en la factura d’una sala. La meva formació acadèmica m’ajuda molt: aplico diàriament moltes de les eines que vaig treballar als estudis.
Vist des de dins, com valores la situació del sector?
Complicada, s’ha vist molt afectat amb la crisi. Per molts factors: la falta de diners a les arques dels ajuntaments, les reduccions de les subvencions i el retard en els pagaments (la Generalitat té pendent de pagar subvencions atorgades el 2011 i el 2012), l’augment de l’IVA…
Creus que la crisi és tan greu i que tindrà efectes tan devastadors?
La història ens ha ensenyat que totes les crisis ens fan evolucionar; espero que aquesta serveixi per evolucionar cap alguna forma de vida molt més sostenible a tots els nivells.
Com és que vas decidir orientar-te cap aquest tipus d’activitats?
Buscava alguna feina que fos variada, on hi pogués aplicar els meus coneixements de gestió econòmica, i que em permetés treballar amb equips diferents, que m’enriquís tan personalment com culturalment, una feina on pogués aprendre constantment… Crec que la vaig trobar.
En aquest món que et mous i vist amb perspectiva, com valores la formació que vas rebre?
La valoració és molt positiva, ja que a la UVic hi vaig trobar un equip docent molt professional, engrescador, proper, grans professors i professores; hi vaig aprendre molt.
Quin són els teus records de la Universitat?
Són records fantàstics, tant a nivell de formació com a nivell d’experiència vital, amistats creades… Són uns anys on les amistats, la formació, la diversió i el compartir… anaven lligats, una època memorable.
Tu vas canviar el lloc de residència per estudiar. Què destaques d’aquesta experiència?
Ho recomano a tothom que ho pugui fer. Viure fora de casa et fa madurar passant-ho bé, aprens a compartir, a gestionar-te, fas nous vincles afectius, noves amistats que poden durar per sempre.
Mantens contacte amb companys dels estudis?
Sí amb alguns, ho intento, tot i que de vegades la vida no et deixa temps per fer-ho… de fet menys del que m’agradaria.
Quins consells donaries als estudiants d’avui?
Que mirin d’aprendre al màxim de l’experiència, que estudiïn, que experimentin, s’equivoquin, s’arrisquin… que tinguin la ment oberta… i que sàpiguen valorar i aprofitar les eines que et dóna la universitat.
Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?
Sí, estaria molt bé. Hauria d’oferir contactes professionals, un espai on poguessis comunicar-te, compartir dubtes, col·laborar, intercanviar coneixements, generar nous projectes…
Gràcies Meri, ha estat un plaer aquesta conversa. Esperem que el teatre català continuï anant endavant i que puguis continuar gestionant moltes obres.
Rafa Madariaga
