Ferran G. Jaén Coll. Professor del Departament d’Economia i Empresa
Quan Mercadona parla d’estratègia fa servir l’expressió “Sempre preus baixos”, qualificant-la d’estratègia comercial i no pas com la seva estratègia tout court, de la que no ens parla habitualment, bé sigui perquè manté la reserva d’aquesta per al nucli familiar, que té com a òrgan el Consell d’Administració, bé sigui perquè la redueix a l’àmbit comercial (així ho esmenta de vegades), bé sigui perquè acostuma a esmentar-la com a peça del seu “model de negoci”, considerat com la desiderata, assenyalada amb la expressió “Qui té un Model, té un tresor”.
El “projecte Mercadona” neix el 1981, quan Juan Roig assumeix la direcció de la companyia, però el model de gestió actual s’implanta al 1993, basant-se en la Qualitat Total i l’estratègia comercial “Sempre Preus Baixos” que arriba fins avui, basada, des de el 1998, en el “Nou Model Mercadona-Inter proveïdor (més de 100, amb qui signa contractes “per a tota la vida”), i amb una “re alineació”, al 2008, fruit de la crisi econòmica, i que li ha permès un salt notori al 2010, com es pot observar en la comparació de la contribució de Mercadona a la generació de riquesa a Espanya i el PIB, quin rati va passar de 0,25% al 2008 i 2009, a 0,29% al 2010, per continuar incrementant-se al 2011 (0,31%) i al 2012 (0,34%); rati aquest que no ha deixat de créixer des d’al menys l’any 2000 en què fou del 0,07%, finalment multiplicat per gairebé 5 al 2012.
Mercadona és a 46 províncies i a 15 Comunitats Autònomes, disposant, a finals del 2012, de 1.411 botigues de barri de 1.500 metres quadrats de superfície mitjana, el que representava un 13,8% sobre las superfície total d’alimentació a Espanya, venent aproximadament unes 8.000 referències, amb els que ha aconseguit unes vendes de 9.647 milions de quilos-litres (mesura de venda real) que han donat lloc a una facturació de 19.077 milions d’euros i un benefici net de 508 milions d’euros. La facturació ha crescut un 7% respecte de l’any anterior, del qual l’increment a perímetre constant ha estat del 2%; essent el creixement del benefici abans d’impostos d’un 6% (7% després d’impostos). Facturació i beneficis van de parell, la qual cosa esperona el creixement en botigues i la inversió, que ha estat de 650 milions d’euros (540 milions l’any anterior).
El fet que l’empresa posi de relleu haver baixat el preu de més de 1.000 productes al 2012 (Memòria Anual 2012, p. 29), no implica haver mantingut la resta al mateix preu, i havent-hi 8.000 referències, no garanteix l’estratègia Sempre Preus Baixos, ni ens assegura que la qualitat hagi estat la mateixa que hi havia en els 1.000 productes que han baixat o que el preu sigui baix per les més de 250 referències introduïdes en aquest any. I no diu si compta el canvi de format, doncs el preu de, diguem per exemple, la pasta de dents, pot ser el mateix havent canviat el tub de 125 ml. a 100 ml., la qual cosa suposa un augment del 25% sense tocar el preu. És per això que ens podem demanar si no és que en comptes de tenir una estratègia al servei del “Cap” (com es refereix Mercadona al Client), estem davant d’un eslògan publicitari que alimenta el compte d’explotació, fins i tot incloent productes estrangers, com ha estat manifestat per un medi digital: “Mercadona elimina más de 1800 productos españoles por otros extranjeros de baja calidad”. Caldrà veure en el futur si el “Cap” percep a Mercadona una relació qualitat-preu adient o no, tot i que costi d’admetre la necessitat d’anar a proveir-se de seves a Alemanya o a Holanda.
