Max Vilarrasa ha recollit a Madrid el Premi Erasmus+ com a estudiant destacat que cada any atorga el Servei Espanyol per la Internacionalització de l’Educació (SEPIE) per la seva experiència de mobilitat internacional als Països Baixos. Max Vilarrasa pateix un transtorn que li afecta al moviment, però que no ha estat impediment per realitzar els seus projectes acadèmics tant a la UVic-UCC, on cursa el grau en ADE,  com a l’estranger, a la Fontys University of Applied Sciences de Tilburg.

Avui, parlem amb ell sobre aquesta experiència.

Què significa per tu aquest guardó?

Primerament, et volia donar les gràcies per donar-me aquest espai per poder parlar sobre aquesta experiència i sobre el reconeixement que m’han donat.

Per mi ha estat un honor rebre aquest premi. És una cosa que m’ha fet molta il·lusió i em sento molt agraït. És la culminació de molts anys treballant, de poder creure en aquest projecte i de poder-lo defensar davant de molta gent.

Què et va motivar a fer una mobilitat Erasmus?

Des que era  ben petit sabia que un dels meus objectius era anar a la universitat i, l’altre, poder estudiar a l’estranger. Jo sempre he cregut que aquest Erasmus era possible per mi.

Per què et vas decidir per Fontys?

Vaig escollir aquesta universitat perquè hi havia un projecte que, d’entrada, em va semblar molt interessant i molt dinàmic. Es tracta d’un programa, anomenat Start Up Project, que permet desenvolupar una idea de negoci en un entorn real.

Com vas preparar la teva estada?

Primerament ho vaig estar parlant amb la família i després ho vam plantejar a la UVic-UCC i ja, seguidament, vam abordar el funcionament d’aquest projecte.

A continuació, vaig tenir una entrevista amb el director del programa de la universitat d’acollida, que va venir fins aquí per conèixer-me personalment. Tot i que estava una mica nerviós, de seguida em va transmetre que tenia moltes ganes que jo pogués fer l’Erasmus i  que tingués una bona experiència allà. Per mi això va ser molt important.

De tot allò que has viscut, què és el que més et va impactar?

El primer que em va impactar va ser la predisposició de la Universitat de Fontys perquè jo pogués realitzar l’Erasmus. Una altra de les coses que em van impressionar va ser l’accessibilitat que hi havia tant a les instal·lacions de la universitat com a les del país, en general. Crec profundament que són un model a seguir.

Em pots donar algun exemple d’aquesta accessibilitat?

Per exemple, les aules de la universitat eren molt amples i molt grans i les portes eren automàtiques; només calia prémer un botó per obrir-les.

I del país?

El país em va semblar molt accessible perquè jo em moc amb caminador i allà vaig sentir que hi havia molts menys obstacles: pràcticament no hi ha esglaons, tot són rampes. I així podia accedir a qualsevol lloc amb molta més facilitat.

Creus que la formació de la UVic-UCC ha estat adequada per fer aquesta mobilitat?

Sí, tot i que diria que més aviat s’utilitzen sistemes diferents. El programa que vaig seguir als Països Baixos incloïa més sessions pràctiques i treball en equip i, aquí es practica més la classe magistral.

Què t’ha ensenyat l’Erasmus?

A nivell acadèmic he après molt durant el programa Start Up. L’estic desenvolupant en el meu TFG i hi estic aplicant tots els coneixements que vaig aprendre durant la meva estada a l’estranger. A nivell personal ha estat tota ella una experiència increïble i enriquidora.

Crec que cal fomentar més el concepte d’Erasmus per les properes generacions i treballar conjuntament i proactivament amb totes les parts, tant estudiants com universitats.

Ara que estàs en etapa de tancament, perquè aquest ha estat també l’any de la teva graduació, quin serà el teu proper pas?

Ara estic 100% enfocat en el meu Treball de Final de Grau, que penso que pot tenir molt recorregut en el futur.

Podria ser a l’estranger?

Ara per ara no m’ho plantejo perquè estic immers en el procés d’acabar la carrera i el TFG, però està bé pensar en un futur amb totes les portes obertes.