Òscar Serrano.  Alumne de 4t de Periodisme

Marxeu d’Erasmus, us ho recomano

Aquesta és una carta a tots aquells que volen marxar a fer un Erasmus, que els hi agrada la Universitat de Vic, però que senten la necessitat de conèixer, de viure, de veure, d’experimentar, de fer noves amistats, de sortir de festa, de menjar coses noves, de parlar altres idiomes i de moltes altres coses més, com les vaig fer jo l’any passat.

Perdoneu, he començat a escriure i encara no m’he presentat. Sóc l’Òscar Serrano, estudiant de 4t de Periodisme a la UVic, i el 2016 va ser el meu millor any perquè vaig fer un Doble Grau internacional a Brasil.

Des de la Universitat em demanen que faci un article d’opinió per explicar-vos com vaig passar la meva estada a l’estranger. Suposo que amb el primer paràgraf ha quedat clar la meva opinió, però si no és així, només us puc dir una sola paraula: Animeu-vos. Animeu-vos a sortir de la vostra zona de confort, a marxar sols, a agafar un avió al lloc més remot de la terra, a aprendre nous idiomes, perquè només així podreu conèixer el que és viure en un lloc totalment diferent del teu hàbitat i només així perdreu la por a sortir de la tranquil·litat.

Us seré sincer, sortir de la zona de confort no és gens fàcil, però veure món i conèixer a gent nova és la millor decisió que he pres en els meus 21 anys d’existència. D’acord, néixer també va ser una decisió encertada. És cert que trobes a faltar a la família i els amics, però també ho és que se centra en els primers dos mesos, després fareu amistats d’arreu del món i tindreu tanta curiositat per conèixer tot el que els envolta que haurà valgut la pena qualsevol sacrifici.

Un altre factor pel qual heu de marxar és la facilitat que us dóna la UVic per fer una estada a l’estranger. Quan vaig arribar a la Pontifícia Universidade Católica do Paraná (PUCPR) els estudiants m’explicaven que només hi havia cinc places disponibles per la mobilitat a Vic i que cada any s’hi presentaven entre 15 i 20 estudiants i que per tant, la competència era ferotge. Tenim la sort de ser una universitat petita i podem escollir on anar sense cap tipus de problema.

Potser he escrit molt i he dit poca cosa. Ho entendreu quan hàgiu marxat a fer l’Erasmus. Són experiències úniques i indescriptibles. Jo era com vosaltres ara fa un any. No ho tenia gens clar, dubtes, pors, relacions… El màxim que us puc dir és que us animeu a marxar, perquè de la mateixa manera que jo estic escrivint aquesta carta, és molt probable que sigui algú de vosaltres qui l’any que ve recomani a la següent generació marxar a fer una estada internacional.

Moltes gràcies per tot,