Fa relativament poc de la difusió del documental Ciutat Morta a TV3; un documental que relata els fets del 4F de l’any 2006. Aquest reportatge d’investigació va ser víctima de la censura d’aquest país pocs dies després de la manifestació a França pels drets de la llibertat d’expressió, en motiu dels fets de Charlie Hebdo. Allà hi van assistir i es van deixar veure a primera fila els Presidents Mas i Rajoy, que han estat molt criticats per la seva presència. 

A nivell d’ètica periodística i en la vessant de periodisme d’investigació, Maria Forga i Jordi Serrat es van posar a disposició del programa d’UVic-Ràdio, ‘Perfil Propi’, per opinar i parlar de Ciutat Morta.

“Si volem relacionar aquesta manifestació per la llibertat d’expressió amb què justament hi hagi hagut censura d’una part del documental que s’ha volgut emetre, doncs bé. No podem deixar de dir les coses pel seu nom, no es van veure cinc minuts del documental per una ordre judicial que algú va endegar, que la va demanar, i la va aconseguir. Al final, el que s’aconsegueix amb això és que tingui, crec, molta més difusió aquells cinc minuts que la resta del documental. O sigui que si volien tapar-ho, han fet l’efecte contrari. Però bé, entenc que aquesta hipocresia, molesta”, deia la Maria Forga. En la seva opinió, aquest documental era molt necessari perquè és bo que les coses es diguin i es posin de manifest. “D’aquí l’acollida i el ressò que ha tingut”, explica.

Per altra banda, Forga afegeix que “no voldria deixar de banda l’autocrítica que hauríem de fer els periodistes, perquè aquest documental, que està molt bé i que ha d’existir, no se li ha donat importància i ressò fins que no ha guanyat un premi en el Festival de Màlaga. De fet, els directors del documental ho diuen: “Ningú ens ha fet cas fins que hem guanyat el Premi”. Tampoc, quan van passar els successos del 4F, quan hi va haver la instrucció i el judici, on eren els periodistes? Perquè només vam saber la versió oficial i no la de l’altra part. Allà sí que hi havia una tasca a fer, a demanar a altres parts, a constrastar. S’ha donat ara perquè això ha tingut molt ressò. Els directors van comentar en una entrevista que Ciutat Morta es va emetre a TV3 perquè els treballadors ho van reclamar, no perquè la cadena vulgués. Per tant, alerta amb els mitjans de comunicació, que hi ha coses que no es deixen entreveure.”

,Jordi Serrat valora el documental des d’aquesta vessant del periodisme d’investigació. En aquest sentit, destaca que hi hagi una veu, en aquest cas un documental, que qüestioni coses del sistema és important aquesta veu i en bé a la llibertat d’expressió, aquesta veu surti, en un sistema democràtic tenim la divisió de poders clàssica de Montesquieu. “Això m’ha semblat molt interessant i molt saludable”, diu. A més, Serrat hi distingeix tres dimensions en l’anàlisi mediàtic:

1- La dimensió jurídica: tenim una sentència que ha arribat al Suprem. Per tant, hem d’entrendre que hi ha uns professionals que han examinat els fets amb més o menys encert.

2- Dimensió humana i ètica: No hem d’oblidar que hi ha unes víctimes. La principal víctima és el policia que ha quedat tetraplègic i no s’ha de perdre de vista. L’altra víctima és la noia que es va suicidar, Patricia Heras. Després hi ha la resta de víctimes que, en el supòsit que hi hagi un error, són víctimes. És aquí on hi entra el paper mediàtic, el paper del documental de qüestionar la injustícia.

3- Dimensió mediàtica: Fer de veu crítica, de periodisme compromès si entén que hi ha una injustícia. Mediàticament, també trobo molt interessant el fet de canviar l’agenda mediàtica, perquè a l’Ajuntament de Barcelona, el mateix Trias, i altra gent han hagut de donar explicacions i opinar. A nivell mediàtic també es parla molt dels mitjans nous, dels mitjans vells… Aquí tothom juga el seu paper i tothom és important. És cert que gràcies a les xarxes socials que han mogut i han mobilitzat una colla de persones amb aquests fets és important perquè ha ajudat a tenir cert ressò. Però sí que és veritat que fins que el tema no ha sortit a un mitjà tradicional, a TV3, no ha tingut l’impacte que ha tingut. Per tant, no tot és Internet, i el prestigi el continuen tenint els mitjans de comunicació clàssics.

“En aquest paper crític que han de jugar els mitjans, d’aquest compromís amb la injustícia per part dels mitjans, jo hi he trobat a faltar un tema important: en el supòsit (perquè és clar, no ho sabem) que aquí hi hagi el problema greu de la condemna dels innocents si algú va tirar un test, etc., aquí el més greu és aquest algú. Per què calla? Jo veig molta crítica contra la Guàrdia Urbana, que segur que se la mereix, però per què no es fa també una crítica contra el silenci d’aquest individu menyspreable que, en el supòsit que sigui veritat, va tirar un test a un policia, el va deixar tetraplègic i ha vist com se suicidava una noia, com es detenien a alguns i està callat… això també és molt greu, no? Aquesta part del discurs també la trobo a faltar una mica. Si hi ha injustícies, diguem-ho, no pot ser que es detinguin a innocents i penso que s’hauria de revisar el cas, tot i que no crec que es pugui i és molt difícil”, valorava Jordi Serrat, com dèiem, des d’aquesta vessant del periodisme d’investigació en el que hi casa el documental que narra els fets del 4F del 2006.