Parlem amb Marc Riera, graduat en periodisme per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i que, recentment, ha publicat un llibre anomenat “Viaje tras el misterio“. Riera, a més a més, també comparteix reflexions a través del seu canal de Youtube, “Periodismo Oculto“, on parla d’experiències místiques i fenòmens paranormals.

Si t’haguessis de definir en tres paraules, quines serien?

Sincer, aventurer i una mica inconscient.

Des de fa dos anys, tens un canal de Youtube anomenat «Periodismo oculto» especialitzat en fenòmens paranormals. Com vas iniciar-te, i per què, en aquest món i com t’hi has especialitzat?

La veritat és que és una temàtica que sempre m’agradat molt i, de fet, vaig començar a estudiar periodisme per poder-me dedicar a aquests temes des d’un vessant periodístic. Com bé has dit, tinc un canal de YouTube, però no solament està dedicat a fenòmens paranormals, tot i que és el pilar fonamental. Al canal també parlo juntament amb la Patricia, la meva parella, de temes que altres mitjans de comunicació passen per alt, per exemple, desaparicions de menors que tenen relació directa amb sectes.

Per què decideixes fer vídeos i escriure llibres relacionats amb els fenòmens paranormals? Creus que encara hi ha un món per descobrir tot i les nombroses sèries, pel·lícules, programes, llibres…?

El món audiovisual m’encanta, i més quan una plataforma com YouTube et dóna l’oportunitat de fer les coses com tu vols, sense tindre ningú que et corregeixi. Els llibres, d’altra banda, crec que són una part fonamental en temes relacionats amb el món del misteri, ja que permeten immortalitzar tot allò que et passa pel cap. Crec que vivim en un món del qual encara no sabem absolutament res, tret del que expliquen els llibres i allò que ens ensenyen a les escoles i a les universitats. La societat en la que vivim està regida per una espècie de línia imaginaria, i qualsevol teoria que surti per algun dels seus extrems es tractada com una patologia que ha de ser tractada per un psicòleg. Crec que hem de trencar d’una vegada per totes aquesta mala costum i assimilar que hi ha coses que no sabem, i probablement no sabrem mai.

Creus que hi ha molt mite en relació als fenòmens paranormals i que la gent els ha utilitzat com a una forma de negoci, en comptes de com a ciència?

I tant! El món dels fenòmens paranormals és un monopoli que mou diners. Només cal veure el programa ‘Cuarto Milenio’, que s’inventa qualsevol bestiesa per tal de tindre l’audiència contenta. Tampoc crec que sigui bo buscar sempre la part científica a tot, ja que per exemple, el que fa que els fenòmens paranormals siguin tan atraients, és precisament la desconeixença que se’n té.

Acabes de publicar un llibre sota el títol «Viaje tras el misterio». Aquest llibre és una recopilació d’experiències relacionades amb aquest món. Per què creus que la gent ha de comprar-lo i llegir-lo?

El llibre és una recopilació de vivències paranormals de persones normals, com tu, com jo, que un dia com qualsevol altre van topar-se de morros amb situacions inexplicables. Crec que tots em tingut en algun moment de la nostra vida una situació similar, però sigui per por, o per vergonya, no ens atrevim a explicar. Tornem al mateix d’abans, la línia imaginaria que ens diu que és el que està bé, i que és el que està malament. Potser, aquelles persones que comprin el llibre i han tingut experiències similars, podran comprovar que el seu cas no és únic, i que hi altres persones com ells. Diguem-li llibre d’autoajuda.

No obstant això, acabes de treballar en la campanya política del partit andorrà Units pel Progrés d’Andorra. Com has viscut aquesta experiència?

Doncs mira, mai m’ha agradat la política, però estic treballant en un mitjà andorrà i haig de fer el que em digui el director. Cobrir la campanya electoral simplement ha estat una experiència positiva, ja que he après moltes coses de la política que fins ara no en tenia ni idea. M’he adonat que per als polítics, la premsa ho som tot, en les nostres mans està la decisió de portar-los al cim, o del contrari, destruir-los. També he après que s’ha de fer de tot en aquesta vida, almenys provar-ho.

En què t’ha ajudat a créixer com a periodista tota aquesta feina, a través de Youtube, escriptor i director de campanya? Quina experiència en treus?

A no tenir por de res. La societat confia amb tu perquè els hi expliquis el que ningú no els hi explica. La veritat a vegades és molt cruel i molt dura, i precisament per això ha de sortir a la llum, per fer obrir els ulls a la gent, i per això estem els periodistes.

Parlem una mica de la UVic-UCC… Com recordes el teu pas per la universitat?

Recordo moments bons i dolents. Els primers anys van ser molt durs. Vaig començar a estudiar molt tard la carrera i està rodejat de nois i noies de 18 anys….et fa sentir una mica fora de lloc. A quart, vaig conèixer dues noies, la Paula i l’Andrea, amb les que vaig fer molta amistat, i avui dia segueixo conservant.

Què en destacaries?

Una atenció impecable per part de la docència. Professors com el Xavier Ginesta o l’Eulalia Massana, sempre estant darrere teu per si tens algun problema o per si necessites la seva ajuda. En altres universitats ets un alumne més, un número dins d’una llista. A la Uvic, en canvi, ets una persona.

Creus que la Universitat de Vic t’ha ajudat a encaminar la teva vida professional?

Si, tot i que no te n’adones fins que no entres al món laboral i comences a recordar el que has après durant els anys de carrera. Són coses que apliques sense adonar-te’n.

Què recomanaries als futurs estudiants que es plantegin estudiar periodisme a la Uvic-UCC?

Que no es limitin únicament a estudiar, sinó que des del primer any, apliquin el que aprenguin per realitzar projectes propis. El més important és que el periodisme ho és tot, i han de lluitar per allò que vulguin, encara que pensin que no tindran cap futur, ara bé, que siguin els millors en el que escullin.