Marc Olivé i Valls (Barcelona, 1974) és Diplomat en Ciències Empresarials i Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Vic. Va acabar la carrera compaginant els estudis amb una feina a Pinsos Victòria S.A., empresa osonenca del sector agrari i ramader porcí. Acabada la carrera l’any 1999 va treballar com a adjunt al cap de Compres i Logística a Comercial de la Forja S.A., empresa del Ripollès dedicada a la forja i mecanització de peces per grans motors, camions i maquinària pesada d’obra pública. En aquesta empresa també va formar part del grup de treball per la implantació d’un sistema ERP. El 2004 es va incorporar com a responsable comercial i gerent a Comsi S.L., empresa del Bages dedicada al comerç al major d’articles de perfumeria i adrogueria. Entre 2007 i 2008 va haver de viure el concurs de creditors voluntari de l’empresa, que va acabar amb la liquidació. El setembre de 2008, va crear l’empresa El Nucli dedicada a la programació de pàgines web i el comerç electrònic. Des d’aleshores han anat ampliant l’oferta de serveis informàtics.
Marc, què et va impulsar a crear la teva empresa?
Dos factors: 1. La necessitat de tenir una feina (com tothom) i 2. Les ganes de crear quelcom nou, ben diferent al que havia fet fins aleshores. Per mi era un pas coherent amb la meva formació i amb el recorregut laboral.
Quina és la situació actual de l’empresa?
El Nucli és una microempresa que està en creixement, i tenim els problemes esperables en aquestes fases, accentuats per la debilitat econòmica de l’entorn. Malgrat tot, creixem moderadament en facturació i esperem assolir el punt d’equilibri enguany.
Quines perspectives teniu i quines estratègies voleu desenvolupar?
La nostra perspectiva de futur és que la demanda de serveis de programació web i de comerç electrònic seguirà creixent. No obstant, la realització de projectes a mida per clients té alguns problemes que com a empresa hem d’afrontar. Aquests són, essencialment, que és pràcticament impossible automatitzar el procés de servei, i que els ingressos depenen exclusivament de si tens o no projectes en cartera (i això fa molt difícil dimensionar-se adequadament, especialment quan ets molt petit). Per deslligar-nos una mica d’aquests efectes negatius per nosaltres, durant aquest any 2013 tenim previst desenvolupar un servei web que ens pugui oferir una base d’ingressos recurrents.
Amb la perspectiva, quines varen ser les dificultats més importants?
No crec que hi hagués una única dificultat especialment gran a destacar. En un pla pràctic, penso que el més molest és el tracte amb els bancs, i amb les desenes d’impediments que imposen per accedir a comprar productes seus. En un terreny més filosòfic, la verdadera dificultat rau en haver de persistir cada dia en l’actitud emprenedora, acceptar que ningú estirarà més del carro que tu.
I, si poguessis tornar enrere, què faries diferent?
Suposo que miraria d’aconseguir més capital social, assumir menys deutes i centrar-nos més en pocs productes i serveis, per fer-los millors.
L’experiència laboral prèvia, va ser important?
No en el sentit d’aprofitar relacions comercials o laborals, ja que vaig fer un canvi total de sector, anant cap a una activitat que no tenia res a veure amb el que havia fet anteriorment. Però sí, absolutament, pel conjunt d’actituds i recursos personals que es van adquirint, així com pel fet que quan ara treballem amb un client que té una empresa, sabem posar-nos a la seva pell, entendre el seu dia a dia i el tipus de problema que vol resoldre o els objectius que es planteja.
I, la formació que vas rebre, et va ajudar?
Sí, sense cap mena de dubte. Encara que ara sembla que no està tant de moda, abans de crear l’empresa vaig desenterrar alguns llibres i coneixements i vaig elaborar el pla d’empresa. Això ho vaig fer no tant per creure que estava fent un manual que em serviria pel dia a dia posterior, sinó perquè penso que un pla d’empresa t’obliga a fer un recorregut mental per tota una sèrie de situacions en que et trobaràs i, en la mesura en que hi penses abans, estàs millor preparat per actuar (sigui com havies planejat o no). Fent el pla d’empresa vaig servir-me de coneixements adquirits a la Universitat.
Sempre es parla de la importància del fracàs per als emprenedors. Vas participar en un dur procés de liquidació, creus que va ser una experiència enriquidora, encara que dura?
Nosaltres vam presentar concurs de creditors el novembre de 2007, molt als inicis del període de crisi que estem atravessant. Aleshores ens sentíem molt malament per no haver estat capaços de fer les coses millor, i per les conseqüències que això va comportar. Al cap dels anys, he pogut reflexionar amb major distància sobre les causes i crec que diversos factors van originar el problema, no exclusivament la gestió. Assumir aquesta experiència em va enriquir en el sentit professional, vaig haver de fer front a situacions que mai hagués imaginat i, malgrat la inexperiència, penso que vam fer bé el procés.
Marc, quins són els teus records de la Universitat?
Tinc molt bons records de la Universitat i de l’ambient que vaig viure durant aquella etapa. Jo vaig començar els estudis quan estàvem adscrits a la Universitat de Barcelona i vaig viure el procés i la il·lusió per la creació de la Universitat de Vic. Recordo molt positivament la proximitat personal amb el professorat, dins i fora de les aules. Als darrers cursos, al ser grups més reduïts, la implicació dels professors amb cadascú de nosaltres ens pressionava i ajudava a la plegada.
Ets una de les persones que es va instal·lar a Vic per estudiar, com va ser l’experiència?
Absolutament positiva. Haig d’admetre que jo desconeixia Vic abans d’anar-hi a estudiar, però els anys que vaig passar a la residència primer, i en un pis d’estudiants després, van ser fonamentals pel procés natural d’emancipació que tots fem. Tant en els contratemps, com en el dia a dia, com en la gresca, tot va servir per bastir una sèrie d’amistats i de complicitat amb la ciutat que sempre més m’han acompanyat. Estic molt orgullós d’haver-me “fet adult” a Vic.
Vist amb la perspectiva dels anys, com valores la formació rebuda?
Crec que la formació rebuda va ser bona, àmplia i exigent. Amb el pas del temps, els coneixements específics es dilueixen o caduquen, però l’actitud derivada del fet d’haver d’estudiar, superar exàmens, presentar treballs, persisteix en l’etapa laboral i en aquest sentit, dóna continuïtat a la formació rebuda.
Quin és el teu consell per als estudiants d’empresa?
Si jo tornés a estudiar procuraria:
1. Assumir que jo sóc el protagonista de la meva vida i, per tant, el protagonista del meu aprenentatge. Miraria de tenir una actitud activa en els estudis, esprement tots els recursos al meu abast i relacionar-me amb el professor com un guia, no només com un subministrador de coneixement.
2. Procuraria estudiar molt, més, tant el que m’agradés com el que no. Em desfaria del típic “això no em servirà per res a la feina” i miraria d’estimar allò que fes, encara que fos dur. L’actitud, l’hàbit, el caràcter és el que es forma i el que serà valuós posteriorment.
Mantens contactes amb companys d’aquella època?
Sí, mantinc un grup d’amics d’aquell període amb els quals ens veiem 3 o 4 cops l’any. Vivim tots a Catalunya, però en llocs diferents i a vegades és difícil coincidir, però procurem trobar-nos i estar al corrent de com ens van les coses.
Creus que seria interessant una xarxa d’antics estudiants?
Sí, però caldria estudiar bé el que es pot oferir i el que no, i evitar competir amb altres xarxes tipus Linkedin o Facebook a les quals molts de nosaltres ja estem. Més enllà de tenir un directori virtual, que sempre costa de mantenir actualitzat, potser caldria centrar-se en oferir a la xarxa altres valors.
Què creus que hauria d’oferir aquesta xarxa?
Jo esperaria que aquesta xarxa inclogués als antics estudiants i també als professors (actuals o antics), i fins i tot potser els estudiants que estiguessin als darrers cursos. Estaria bé poder mantenir un cert esperit d’universitat en el sentit d’oferir context a qüestions del món empresarial, econòmic i polític. Estaria bé poder opinar i debatre de tant en quant per refrescar coneixements. Alhora, conèixer-nos i retrobar-nos els uns als altres pot ser la base perquè apareguin, de forma natural, connexions empresarials o laborals.
Què hi podries aportar?
Això dependrà del que finalment es faci, és clar, però participaré en el que pugui!
Marc, moltes gràcies per les teves reflexions, tant acurades. Ha estat un plaer. Esperem ser capaços de fer una xarxa que reculli i sumi les teves aportacions.
Rafa Madariaga
