Mar Binimelis Adell  és la nova directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC i, com la directora sortint -Anna Pérez-Quintana-, també és docent a la Facultat d’Empresa i Comunicació. Va créixer en una família feminista i, per tant, està vinculada a la defensa de la igualtat des de la infantesa, tot i que en l’àmbit acadèmic va abordar aquesta lluita amb profunditat en la seva tesi doctoral dedicada a la millor interculturalitat al cinema. És docent als graus de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la UVic-UCC i al Màster Interuniversitari de Dones, Gènere i Ciutadania (UB). A la Facultat d’Empresa i Comunicació investiga dins el grup de recerca TRACTE en les línies de gènere i altres eixos de desigualtat i poder als mitjans de comunicació i audiovisuals.

Diries que el feminisme d’avui és diferent de l’època de les nostres mares i àvies?

Sí. Jo he anat veient que cada generació ha estat una mica fruit del seu temps i les demandes que han aparegut han estat una mica diferents en cada moment, però també hi ha altres coses que s’han mantingut. Avui en dia ha guanyat força la idea que la igualtat no s’ha de donar només entre homes i dones, sinó que també hi entren altres minories de gènere.  Això ens hauria de fer reflexionar sobre altres formes de discriminació que no estan directament vinculades amb el gènere. És a dir, en aquesta idea que el feminisme és una eina que ens pot ajudar a entendre que hem de respectar les persones i les seves diferències, siguin quines siguin.

I, com ho farem això a la UVic-UCC?

La meva predecessora al càrrec, l’Anna Pérez, ha fet una tasca enorme i estupenda i per tant, evidentment, continuar amb tota la feina que ella ha fet. El III Pla d’Igualtat, aprovat l’any 2021, és bastant clar en aquest sentit: vetllar per la igualtat de gènere en àrees com la recerca, la part administrativa, la gestió i els ensenyaments. També m’agradaria incidir en el fet que la igualtat és un tema que ens ocupa a tots i a totes i que, per tant, és una qüestió que aportarà un benefici a tota la comunitat universitària, a tots els grups que en formem part.

“El fons segueix essent el mateix: hi continua havent desigualtat per raó de gènere”

Quins creus que son els reptes més urgents a tractar ara mateix?

Jo crec que serien les tasques que ja iniciades: d’una banda, la conscienciació per crear aquesta sensibilitat amb les qüestions de gènere i entendre-les com una qüestions d’interès general. En aquest sentit, m’agradaria introduir activitats que impliquin realment la diversitat que formem la comunitat universitària: homes, dones, persones de gènere no binari, comunitat LGTBIQ+ i defugir la idea que la defensa per la igualtat és només “cosa de dones”, sinó que afecta al conjunt de la comunitat.  La Unitat d’Igualtat també treballa per a donar resposta a la demanda dels diversos col·lectius que formem part de la universitat: estudiantat, PDI i PAS.

D’altra banda, també considero que cal treballar en la introducció de la perspectiva de gènere als estudis tot i que hi ha alguns camps on segurament serà més fàcil i en d’altres, més masculinitzats, potser serà una mica més complicat, però justament per això cal que hi comencem a treballar.

I els de llarg termini?

D’acord amb el Pla d’Igualtat, que és un pla extens, els objectius de les diferents accions estan dividits temporalment per any, cada dos anys o cada quatre anys. La perspectiva a llarg termini busca sobretot mesurar si les accions que es porten a terme han funcionat, tant en termes quantitatius com qualitatius, o si cal incidir més o menys en determinats aspectes.

“El que ha canviat amb el temps són les formes amb què s’ha manifestat la desigualtat”

Després de tots aquests anys en contacte amb el feminisme, quin creus que és l’escull que el feminisme encara no ha pogut trencar?  

Crec que hi ha moltes coses que han canviat, però que el fons segueix essent el mateix: hi continua havent desigualtats per raó de gènere i això segueix com sempre. Potser el que ha anat canviant amb el temps són les formes amb què s’ha manifestat aquesta desigualtat: algunes s’han fet més subtils, d’altres més políticament incorrecte expressar-les, però jo crec que el fons de la qüestió no ha canviat. Per exemple, la comunitat homosexual ha guanyat molts drets impensables fa només uns anys, però justament ara també hi ha reaccions homòfobes molt violentes. Potser fa uns anys no existien perquè la comunitat s’amagava.

La Unitat d’Igualtat també s’ocupa de gestionar situacions de violència de gènere?

Sí, per suposat. La universitat té l’obligació d’actuar, a través de la Unitat d’Igualtat, en cas que es produeixin agressions o discriminacions per raó de gènere així com de treballar en propostes per prevenir-les.  Tenim una bústia on es poden fer arribar les consultes i també hi ha diferents punts liles repartits pels campus de la universitat per facilitar el contacte amb nosaltres. I, per suposat, també ens poden venir a veure presencialment.