Daniel Franco va presentar el passat 30 de juny la seva tesi doctoral: “Evolución de la comunicación política en Twitter de CiU y del PSC-PSOE en las campañas electorales celebrades en Cataluña de 2010 a 2012″. En aquest estudi, Franco se centra a descobrir si el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i Convergència i Unió (CiU) utilitzen Twitter com a eina de comunicació bidireccional per tal de comunicar-se amb el públic. Per fer-ho, l’autor ha decidit centrar-se en els tipus d’informació emesa des dels perfils oficials d’ambdós partits al llarg de les campanyes electorals que hi ha hagut a Catalunya entre el 2010 i el 2012.
L’autor ha analitzat com s’articula i evoluciona el discurs públic i polític a Twitter tant de CiU com del PSC-PSOE, alhora que ha descrit el tipus d’informació que ambdós partits han intercanviat amb els seus electors. A part, també ha analitzat qui és l’autor dels missatges publicats. Franco ha parlat tant amb experts en comunicació política 2.0 com són Toni Aira i José Antonio Donaire, com amb diferents responsables de comunicació 2.0 dels dos partits polítics esmentats anteriorment, entre ells Jordi Cuminal i Daniel Gámez per part de CiU, i Jordina Freixanet i Aroa Arauzo, del PSC-PSOE.
A partir de tres objectius específics que s’ha plantejat, Franco ha aconseguit extreure vàries conclusions de cadascun d’aquests objectius. En primer lloc, es pot afirmar que tant PSC-PSOE com CiU han fet servir Twitter per comunicar-se amb els seus electors i que hi ha hagut una evolució positiva en la quantitat de missatges al llarg del període analitzat. En canvi, malgrat l’augment en el nombre de missatges per part dels dos partits, aquests queden enrere pel que fa a la utilització d’aquesta xarxa social per posar-se en contacte amb la ciutadania. L’autor assegura que es pot afirmar que tant CiU com PSC-PSOE no han aprofitat la possibilitat bidireccional que ofereix Twitter, ja que els missatges de resposta d’ambdós partits ha disminuït al llarg dels dos anys estudiats. És a dir, que es pot entendre que malgrat que els partits utilitzen Twitter, només ho fan de forma unidireccional. Majoritàriament, els missatges publicats pels dos partits han estat institucionals i oficials, en què han llançat consignes, han publicitat el programa polític i en què els candidats hi participaran molt poc, ja que són els ciberactivistes qui s’encarreguen d’aquestes plataformes.
Per altra banda, pel que sí que han fet servir Twitter els dos partits, ha estat per conèixer l’estat d’ànim dels seus votants. Tots volien saber en tot moment què es deia d’ells. Malgrat aquest fet, la mostra que ha aconseguit Franco en referència als comentaris dels votants és equitativa, ja que s’han ocultat els comentaris negatius. Per últim, en referència a la comunicació directa a Twitter, CiU no dialoga des del seu perfil, en canvi, emet missatges per crear l’opinió dels participants en el discurs públic, i per aquesta raó el nombre de retweets ha disminuït des d’un 36.8% de 2010 a un 16% el 2012. En canvi, els missatges nous han augmentat de forma exponencial. En el cas de PSC-PSOE, és al revés, el nombre de missatges nous ha disminuït, en canvi, els retweets han augmentat d’un 12.5% el 2010 a un 40% l’any 2012. A partir d’aquestes dades, Franco ha conclòs que ambdós partits utilitzen Twitter com a altaveu, com si fos un mitjà de comunicació tradicional. Pel que fa a la participació dels candidats en l’ús d’aquesta plataforma ha estat pràcticament nul·la. Són els ciberactivistes els encarregats de gestionar les xarxes i de crear diverses estratègies comunicatives a través d’Internet.
Finalment, Franco finalitza la seva tesi explicant que si ara hagués de tornar a començar, potser hauria sigut més interessant analitzar partits polítics com Ciutadans (C’S) i Esquerra Republicana (ERC). En el cas de C’S, al no formar part de l’arc parlamentari a Catalunya en aquelles eleccions va fer que el seu pressupost fos molt més limitat i no pogués realitzar una campanya electoral tradicional. Per això, les xarxes socials van ser molt importants en l’estratègia electoral dels de Rivera. En el cas d’ERC, Franco, gràcies a fonts internes, va descobrir que l’estratègia d’ERC respecte a l’ús de Twitter no s’allunya gaire de les de PSC-PSOE i CiU.
