Més enllà del joc, el futbol és un element important en la socialització de la població espanyola. I, com a tal, reflecteix mirades sobre l’altre, formes de relació, estereotips, i pensaments ancorats en la història i el passat colonial del país. La investigadora de la Universitat Erasmus de Rotterdam, Carmen Longas Luque va exposar algunes de les conclusions extretes de la seva tesi doctoral en relació als discursos que es generen en les emissions televisades en el darrer seminari de recerca realitzat el 12 de juny a la FEC, organitzat pel grup SPRING i finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Covert racism o racisme implícit

L’hegemonia [de raça] blanca es manté per les pràctiques discursives que reprodueixen jerarquies racials/ètniques en els comentaris televisats sobre el futbol. Aquesta és la conclusió principal de la sessió dedicada als discursos sobre raça i/o ètnia al futbol que va presentar Carmen Longas a la Facultat d’Empresa i Comunicació. “Mentre que els jugadors negres es caracteritzen per força física o rapidesa, les seves capacitats cognitives o de lideratge estan infrarepresentades, unes característiques que gairebé sempre s’atribueixen als jugadors blancs”, va afirmar Longas i que s’identifiquen de manera explícita i implícita.

La fortalesa física africana, mite o realitat?

Tal com es va exposar durant la sessió, això s’explica perquè els comentaristes reflecteixen i reprodueixen les relacions de poder de la societat, amb elements propis de l’imaginari col·lectiu creats durant l’època colonial on s’obligava a les persones negres a treballar en tasques físiques i molt dures. Així mateix, la majoria de periodistes esportius analitzats formen part del grup hegemònic de raça/ètnia blanca, per la qual cosa els és més complicat veure i reproduir els privilegis associats a la “blancor”.

La geografia dels estereotips

Durant la sessió, la investigadora també va exposar els estereotips associats a altres ètnies “no blanques” en el joc del futbol: els comentaris referits a jugadors d’origen llatinoamericà i africà s’associen al subdesenvolupament [del país] i a la pobresa i al fort temperament en el cas  dels primers. En canvi, els esportistes asiàtics són percebuts com a ‘febles’. Els discursos referits als jugadors marroquins s’associen a l’agressivitat, tot i que en aquest últim cas també existeixen discursos alternatius en què es destaca la intel·ligència i el lideratge dels esportistes d’aquest país.

“No es pot ser espanyol i negre a la vegada”

En el seminari, Longas també va apuntar al discurs migratori oficial espanyol que s’infereix d’alguns comentaris referits a jugadors emigrants i al reforçament de la blancor i la religiositat cristiana en relació a la identitat espanyola: “L’audiència accepta condicionalment els jugadors no-blancs com a jugadors de l’equip nacional”, va explicar Longas. Dels comentaris analitzats per la investigació, s’infereix que “No es pot ser espanyol i negre a la vegada”, va exposar la investigadora.

Podeu veure el vídeo de la sessió completa al  canal de Youtube de la FEC.