Les eleccions presidencials als Estats Units sempre acaben superant les ficcions polítiques de Netflix, però tenen sempre un punt en comú: Pensilvània acaba decidint amb un gol per l’escaire al temps afegit. Al moment d’escriure aquestes línies, els resultats no estan confirmats, però tot indica que Joe Biden serà el nou president de la democràcia més gran del món després d’obtenir més vots que cap altre president en la història del país

Adrià Alsina. Professor de Periodisme Internacional i Global Communication Strategies de la UVic-UCC, doctor per la UVic-UCC en el programa de Traducció, Estudis Culturals i Gènere

Les presidencials de 2020 han trencat tots els rècords de participació, que ha acabat més ajustada del que es preveia, i que ha tirat per terra tots els models de predicció durant la nit electoral per l’enorme importància del vot per avançat i per correu. I tot, en plena pandèmia. A veure si ho superes a la propera sèrie, Aaron Sorkin!

En aquest article resumim les claus del moviment tectònic que ha unit alguns treballadors del metall, moltes dones blanques conservadors, els negres, la meitat dels llatins i, fins i tot, la televisió més conservadora per sacsejar la Casa Blanca i fer fora el president més polèmic de la història.

  1. El carbó ja no existeix

Joe Biden és fill d’una família treballadora de la ciutat de Scranton, a Pensilvània. La ciutat i la seva regió són un exemple perfecte del que va significar el poder industrial del carbó i i la metal·lúrgia durant les dècades daurades del segle XX. La nostàlgia d’una Amèrica fàbrica del món que podia oferir milions de llocs de treball segurs i sindicats va impulsar com ningú el Make America Great Again. Trump va guanyar el que clàssicament s’havia anomenat “muralla blava” –pel color del partit demòcrata- gràcies a dues promeses:

  1. Una guerra comercial proteccionista fins les últimes conseqüències amb la Xina que hauria de retornar milions de llocs de treball per als bons americans de raça blanca sense estudis superiors.
  2. Trencar amb el consens internacional al voltant del canvi climàtic i acabar amb el que consideraven que era una “guerra contra el carbó” del president Barack Obama.

Quatre anys després, la realitat és que ni han tornat els milions de llocs de treball, perquè ja no existeixen, ni la política tremendament favorable al carbó i al petroli dels últims quatre anys ha aconseguit aturar l’inevitable: cada any tanquen als Estats Units desenes de centrals de carbó i són substituïdes per noves instal·lacions de gas natural o d’energies renovables. I el sector de l’automòbil, que també va finançar generosament Trump, està descobrint alarmat que la revolució elèctrica ja no es pot tirar enrere, com prova la velocitat amb la que gegants com Volkswagen o Ford estan començant a treure nous models 100% elèctrics per no perdre la batalla de la dècada contra Tesla.

Ha fet això que el votant blanc sense estudis renunciï a Trump? No ben bé, però a la regió de Scranton Trump va aconseguir gairebé empatar amb els demòcrates el 2016 després de retallar més de vint punts els resultats històrics d’Obama i Bill Clinton, que solien guanyar-hi per fins a 25 punts. Què ha passat aquest any? Biden hi ha tret el 53,6% contra el 45,2% de Trump, una recuperació de vull punts a favor dels demòcrates. Aquests vuit punts en indrets industrials clàssics es repeteixen en llocs com Detroit o Milwaukee, que han estat claus per a que Biden recuperi els estats de Michigan, Wisconsin i, evidentment, Pensilvània. La muralla blava ha tornat.

  1. No emprenyis les dones blanques dels suburbis

Seguint a Wisconsin, els tres comtats al voltant de la ciutat de Milwaukee, l’anomenada regió WOW (Waukesha, Ozaukee i Washington, res a veure amb la capital) són probablement la zona metropolitana més conservadora en el sentit tradicional del país. La regió WOW és molt blanca i religiosa i ha votat republicà des de 1968.

El 2016, l’Amèrica conservadora estava en plena història d’amor amb Trump i es va bolcar en l’encara president, que va guanyar a Washington –un altre cop, res a veure amb la capital- per 40 punts, Waukesha per 27 i Ozaukee per 19. Aquest any, Trump ha tornat a guanyar-hi, per descomptat, però Biden ha retallat distàncies: 38 punts a Washington, 21 punts a Waukesha  i 12 punts a Ozaukee.

Què significa, això? Milers de dones blanques conservadores escandalitzades davant l’absoluta falta de moral i de respecte per la veritat de Trump. Els seus marits han continuat votant l’encara president, però les dones s’han rebel·lat i s’han passat als demòcrates. Per quant de temps? Probablement no massa, però suficient per afegir als milers de vots que li calien a Biden per donar la volta a estats més tradicionalment conservadors com Wisconsin, Arizona o Geòrgia.

  1. Els negres no voten… fins que voten

Si en alguna cosa estan d’acord totes les anàlisis sobre les eleccions de 2016 és que Hillary Clinton va perdre perquè no va mobilitzar els votants negres dels suburbis de ciutats com Detroit i Filadèlfia, punts clau per recuperar els vots generalment més conservadors de l’interior dels estats i endur-se la victòria.

El cas de Detroit, a Michigan, és especialment clar. Amb més del 80% d’habitants afroamericans, la circumscripció central de Detroit, Wayne County, sempre vota demòcrata. Tanmateix, Obama va treure-hi 596.000 vots el 2012, mentre Hillary Clinton es va quedar per sota dels 520.000.  Biden ha recuperat gairebé tots els vots d’Obama i n’ha tret 587.000, poca broma.

El propi Barack Obama es va dedicar en cos i ànima a mobilitzar aquesta base importantíssima i va fer un dels actes més celebrats el passat dilluns a Atlanta, la capital d’Allò que el vent s’endugué, d’Scarlett O’Hara i el blanqueig de l’esclavisme. El resultat és que, en el moment de tancar aquest article, l’estat de Geòrgia també ha passat a ser blau per primer cop des de 1992, quan va guanyar-hi un president demòcrata, però d’un estat també històricament esclavista del sud, Arkansas, Bill Clinton. A Bill Clinton el van votar els blancs, a Biden l’han aixecat els negres d’Atlanta, Columbus i Savannah.

  1. No tots els llatins són iguals

El vot llatí potser hagi estat l’error estratègic més important de la campanya de Biden, que va donar per descomptat que repetiria i milloraria els bons números de Hillary Clinton als estats més propers amb la frontera sud dels EUA. No ha estat així i això li ha costat perdre Florida, un estat que la majoria d’enquestes donaven als demòcrates. Això és perquè s’han consolidat dos grups de votants d’origen llatí.

D’una banda, els ciutadans amb origen a països com Mèxic i Puerto Rico (oficialment territori americà però sense consideració d’estat), que tenen com a preocupació principal la política d’immigració i per això solen donar suport als demòcrates. Aquest grup és cada vegada més nombrós als estats de Nou Mèxic i Arizona, un dels que sembla que Biden podria acabar d’arrossegar cap al blau demòcrata.

D’altra banda, els provinents de Cuba i, més recentment, Veneçuela, en gran majoria provinents de famílies de classe mitjana o alta que ho van perdre tot amb els règims de Castro i Maduro. La seva preocupació principal és mantenir una línia dura amb els dos règims socialistes i han comprat la idea de campanya de Trump que Biden simpatitzava amb el socialisme. La campanya demòcrata no ha sabut fer res per contrarestar aquesta idea, que li feia guanyar vots en estats on no necessitava guanyar-los com a Nova York o Califòrnia, però li ha fet treure un resultat força pitjor a la circumscripció central de Miami que Hillary Clinton.

  1. El que Fox et dona, Fox et pren

L’última clau de l’elecció no és electoral, sinó que demostra una vegada més la influència dels mitjans de comunicació. La tradició als Estats Units és que, a mesura que es compten els vots, els mitjans siguin els que adjudiquin primer qui ha guanyat a cada estat, perquè el 100% del recompte oficial no sol arribar fins a setmanes després. Això fa que el fet de calcular si un estat està decidit o no s’hagi convertit en un art i alhora una competició entre mitjans que barreja la matemàtica i la ideologia. Per exemple, al 2016 la conservadora Fox News va ser la primera de les grans televisions que va adjudicar la presidència a Donald Trump, mentre la progressista MSNBC va ser l’última, de forma una mica vergonyosa, mentre Trump ja estava fent el seu discurs de la victòria.

Aquest any, ha estat precisament Fox News qui ha trencat la narrativa del president Trump adjudicant l’estat d’Arizona a Biden a les onze de la nit de dimarts, hora de Washington –ara sí, la capital. Amb aquest moviment, Fox va destruir el pla de Trump, que passava per auto-adjudicar-se la presidència aquella mateixa nit gràcies als resultats preliminars del vot en persona, que li eren molt favorables. La redacció de Fox va prendre una decisió molt arriscada contra els interessos dels seus propis propietaris, potser cansada de ser la televisió oficial del règim, i va assenyalar a molts càrrecs republicans que podien allunyar-se del semidéu del populisme que ha guiat els darrers quatre anys del partit.

La decisió va enfurismar Trump i els seus seguidors, que fins i tot han arribat a manifestar-se davant els estudis de la cadena a Nova York, però potser (només potser) ha salvat la democràcia als Estats Units. Segur que ben aviat Netflix ens oferirà una pel·lícula d’aquella nit frenètica a la redacció de Fox News, la cadena que Trump sempre mirava abans d’escriure els seus tuits.